Arxiu de la categoria: Geografia

Banyalbufar (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 18,1 km2, 100 m alt, 553 hab (2014)

Estès des del vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana fins a la mar. Al territori, molt accidentat, abunden pinedes i alzinars, garrigues i pasturatges d’hivern.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen del turisme i les segones residències, complementats per l’agricultura de regadiu i de secà.

La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva l’antic palau, dit sa Baronia, la talaia de ses Ànimes i algunes torres de defensa. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme, a més d’algunes grans possessions, hi ha els caserius des Port des Canonge i es Rafal de Planícia. En són característiques les marjades que, aprofitant l’escàs espai disponible, s’arrengleren sobre el litoral.

Enllaç web: Ajuntament

Balones (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 11,2 km2, 660 m alt, 139 hab (2014)

Situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, a la vall de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. El territori és molt accidentat, amb brolles i pasturatges d’hivern.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, cereals i vinya), que tanmateix no ha evitat una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble és emplaçat a la serreta de Balones. Formà part del marquesat de Guadalest. L’església parroquial és dedicada a sant Francesc.

Dins el terme, que comprèn el despoblat de Costurera, s’han trobat restes ibèriques.

Baixàs (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,91 km2, 95 m alt, 2.587 hab (2012)

(ant: Baixans) Situat a la part oriental i meridional del massís de Pena, per damunt les terres al·luvials de la ribera de la Tet, entre aquest riu i l’Aglí.

Arbres fruiters. La vinya té caràcter de monocultiu i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior, van provocar un important augment de la població durant el segle XIX i han donat peu a la creació de dues cooperatives vinícoles. També hi ha una pedrera de marbre i algunes fàbriques de calç. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, situat al peu de la muntanya de Pena, conserva part de les fortificacions medievals, hi destaca l’església parroquial, d’estil gòtic, amb el retaule major del 1674.

Dins el terme hi ha també el santuari de Santa Caterina.

Bages de Rosselló (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,95 km2, 17 m alt, 3.960 hab (2012)

Situat als turons que separen les aigües del Tec i del Rard.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura, sobretot la vinya, i la indústria derivada de la viticultura (cooperativa vitícola que produeix vi de qualitat superior i destil·lació d’alcohol), també hi ha conreus d’arbres fruiters i hortalisses, que són regats mitjançant sèquies. Àrea comercial de Perpinyà.

La població, que al començament del segle XX havia començat a minvar, ha experimentat a partir del 1960 una important recuperació.

El poble està emplaçat al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr i es troba al voltant de l’església parroquial que està dedicada a sant Andreu, d’estil romànic.

Dins el terme hi ha també el castell i antic terme de Rard.

Baells (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 39,82 km2, 610 m alt, 113 hab (2014)

Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges.

L’economia local es basa en l’agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d’animals de granja i l’apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva davallada de la població a partir del 1920. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant del palau de Baells, antic castell senyorial. Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera.

Azuébar *

(Alt Palància)

Nom castellà de la vila d’Assuévar.

Azagra *

(Toixa, Serrans)

Nom castellà del despoblat d’Assagra.

Ayora *

(Vall de Cofrents)

Nom castellà de la vila d’Aiora.

Ayódar *

(Alt Millars)

Nom castellà del poble d’Aiòder.

Avetera, torre de l’

(la Bastida – Sant Marçal, Rosselló / Cortsaví, Vallespir)

(ort ant: torre Betera) Antiga torre de defensa medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1.436 m alt, a l’est de puig de l’Estela, al massís del Canigó. Es termenal dels tres municipis.

A l’est de la torre es troben les mines de l’Avetera, de ferro, dites també els meners de les Índies explotades per la Societat de les Mines d’Avetera; són les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que han aconseguit de sobreviure gràcies a l’estructura favorable del jaciment.

El material és transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins al 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi ha la colònia minera.