(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
Cim (2.680 m alt) del massís de Sethomes, el més occidental del Canigó, entre els dos municipis.
Bacivers, puig de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Bacivers, coma de -Conflent-
Coma de la vall de Carançà, al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.
L’estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers (2.844 m alt), cim culminant de la serra de Bacivers, que separa aquesta coma de coma Mitjana.
Baciver de Castanesa, el
Vall de l’antic municipi de Castanesa, on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll de Baciver (2.200 m alt).
A la part alta de la vall, sota el pic de Baciver (2.725 m), hi ha l’estany de Baciver.
Bacarot
Parròquia rural (els Sants Joans), creada el 1952 a la partida del mateix nom, situada a 8 km a ponent de la ciutat.
Bac de la Roda, el -Ripollès-
Masia i veïnat, al vessant meridional de la serra Cavallera, dins la parròquia de Sant Martí de Surroca.
Bac, vall del *
Veure> la Vall del Bac (antic terme i hostal).
Bac * -Garrotxa-
Veure> Sant Feliu del Bac (església i antiga parròquia).
Babel, el * -Alacant-
Forma castellanitzada del barri i partida rural del Baver.
Busot (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 33,84 km2, 324 m alt, 3.138 hab (2014)
Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i accidentat a més per la serra de Bonalba. És drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental; al nord-est d’Alacant. El terme és molt muntanyós i en gran part ocupat per vegetació natural, formada per brolla.
Actualment la vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (ametllers, garrofers i oliveres). Ramaderia (bestiar oví i cabrum). Àrea comercial d’Alacant.
El poble va pertànyer fins a mitjan segle XIII al terme d’Alacant; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, construïda abans del 1596, ha estat restaurada diverses vegades. Prop del poble, dalt d’un turó, hi ha les ruïnes d’un antic castell.
Dins el terme es troba la important cova natural dels Canelobres, amb estalactites i estalagmites.
Enllaç web: Ajuntament
Burjassot (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,48 km2, 59 m alt, 37.641 hab (2014)
Situat entre el riu Túria i el barranc de Carraixet, al nord-oest de la ciutat de València.
Les sèquies derivades del Túria fan possible l’agricultura de regadiu: blat, farratges, tarongers i patates; però malgrat la riquesa natural de les terres i el regadiu, la població agrària no representa més de l’1 % de la població activa, a conseqüència de l’increment industrial, molt diversificat: al costat de la tèxtil tradicional, hi ha les de ciment, ceràmica, vidre, materials per a la construcció, metal·lúrgiques, mobles i joguines. Explotació de jaciments d’argila. Àrea comercial de València.
La població s’ha multiplicat gairebé per deu des del començament del segle XX, a causa d’un fort corrent immigratori i de la proximitat de València, ciutat de la qual el municipi ha esdevingut de fet un barri.
El poble, dalt d’un turó, és d’origen islàmic; la seva expansió vers el nord ha fet que hagí format gairebé un sol nucli urbà amb Godella; hi destaquen l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (iniciada el 1737), i l’antic palau senyorial.
Dins el terme hi ha les antigues Sitges de Burjassot (excavades a la roca), amb la capella de Sant Roc, i algunes de les alqueries més notables de la comarca, com la del Pi i la del Moro.
Enllaç web: Ajuntament
