Llogaret, a l’oest de la ciutat, vora la sèquia d’El Campo de Arcís.
L’església és dedicada a sant Miquel.
Derramador, El -Requena-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Derramador, el -Elx-
Rodal, uns 7,5 km al sud de la ciutat.
El 1952 hi fou establerta la parròquia de Sant Isidre.
Depressió Valenciana
(País Valencià)
Plana de sedimentació, que ocupa el centre del país i és la major plana litoral. És limitada per la serra de la Calderona, al nord, les muntanyes del Túria, al nord-oest, serra de les Cabrelles, a l’oest, el massís del Caroig, al sud-oest, i la serra de Corbera i el Mondúver pel sud.
El seu origen cal buscar-lo primer, en el procés d’enfonsament del golf de València iniciat fa uns 6 milions d’anys, i després, en el llarg procés de rebliment de terra produït per aport com els dels rius Palància, Túria i Xúquer, i els barrancs de Carraixet o de Xiva; ajudat per una mar poc erosiva i també per l’acció en els últims temps de l’home que ha conquerit les marjals per mitjà dels aterraments.
La plana es troba esguitada per planes elevades com el camp de Llíria, i petites llomes que trenquen la unitat com les del Puig, la muntanyeta dels Sants (Sueca), les Rodanes (Vilamarxant) o la serra Parentxisa.
Els paisatges més típics i importants en aquesta unitat del relleu, són els de horta i els de l’Albufera.
Denui
Poble (1.312 m alt) de l’antic municipi de Nerill, a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l’Isàvena.
L’església parroquial és dedicada a sant Capràs.
Demús *
Degollador, cala des
Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran.
Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l’illa.
Defla
Possessió, a l’est de la vila.
Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862).
Daya Nueva / Daya Vieja *
Nom castellà dels pobles de Daia Nova i de Daia Vella.
Damunt, la
Santuari, on és venerada la Mare de Déu de la Damunt, al nord-est del poble.
Dames, ses
Barri de la ciutat. Comprèn part del nucli central.
Té caràcter comercial i residencial.
