Cala de la costa, al nord de Cala Murada.
Hi ha una urbanització.
Domingos, cala
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Domenys -Baix Camp-
(o el Domenge) Despoblat.
Domanova
Santuari de la Mare de Déu de Domanova, al sud del poble, a 325 m alt, en l’emplaçament d’un antic castell roquer que dominava la confluència de les rieres de Rigardà i de Croses, damunt el coll de Ternera.
Construïda el segle XIV, subsistí, com a església parroquial de Rodés, l’antiga de Sant Miquel, a l’indret anomenat Glevella; al seu torn cedí el caràcter de parroquial a l’actual església del nucli urbà.
Conserva, a més de la imatge, diversos retaules antics i nombrosos ex-vots. Hi tenen lloc uns quants aplecs anuals.
Dolores de Catral, Los
Barri, al límit amb el terme de Callosa de Segura, contigu al poble de Los Dolores de Callosa.
Dolores de Callosa, Los
(Callosa de Segura, Baix Segura)
Poble, al límit amb el terme de Catral.
L’església dels Dolors esdevingué parroquial el 1952.
Dofins, els
Urbanització, a la costa, a ponent de la ciutat, entre cala Espiques i cala en Forcat.
Digna, vall *
(Safor)
Veure> la Valldigna (subcomarca).
Deveses, les
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Caseria, a l’extrem septentrional del terme, al sud de la serra de Sant Joan.
Devesa de l’Albufera, la
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina en dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades; les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada.
El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat de caça amb cérvols i senglars. El pinar és citat per Antoni Josep Cabanilles. Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911.
Darrerament ha sofert una especulació per a l’urbanització turística, des del Saler fins a la gola del Pujol Nou. Hi funciona un parador turístic de categoria oficial.
Devesa de Campoamor, la *
Veure> devesa de Campoamor (devesa d’unes 2.000 ha de bosc).
