Depressió (2.572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, dominada al nord pel cap del port Dret (2.682 m alt).
Dret, port -Andorra-
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Drassanes de Fraga, les
Barri, a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat.
Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s’ha convertit en un barri industrial (ceràmica).
Dragonera, sa
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Illa, prop de la costa sud-oest de Mallorca, prolongació de la serra de Tramuntana.
Relleu accidentat i costa abrupta i espadada a la banda occidental que contrasta amb la costa que mira a Mallorca, més suau i amb algunes cales (cala Lledó).
Aigües molt profundes, especialment al cap de Llebeig.
Drac, coves del -Mallorca-
(o del Drach) Grup de coves d’origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Portocristo.
De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d’estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable.
Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l’arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per Carles Buigas.
Són actualment un centre important d’atracció turística.
Dosaigües, serra de
(País Valencià)
Alineació muntanyosa (949 m alt), entre el Caroig i la Foia de Bunyol, partió d’aigües entre els rius Magre i Xúquer.
D’aspecte abrupte, és tallada per barrancs i rambles.
Dosaigües, les -Matarranya-
Santuari (la Mare de Déu de les Dosaigües), a la confluència del Matarranya amb el riu d’Algars.
Dos Aguas *
Nom castellà de la població de Dosaigües.
Dos -Ribagorça-
Llogaret (1.430 m alt), a la vall de la Múria, al nord-est de Sant Feliu de Veri, municipi al qual pertanyia el segle XIX.
Dormidor, tuc
(Conflent)
(o muntanya Rasa) Cim (1.845 m alt), domina pel nord-est el coll de Jau i forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).
Dones, cova de les
Cova natural. Oberta en les terres càrstiques que travessa el Xúquer.
Coneguda també per cova de Las Maravillas, a causa de les estalactites i estalagmites de les seves àmplies cavitats.
