(Comtat)
Curs d’aigua, afluent dretà del riu d’Alcoi.
Neix a la serra de Capsimona (Marina Alta), i, després de passar entre les serres de l’Albureca i de Cantalar, en terres de Planes de la Baronia, desemboca al seu col·lector prop de Beniarrés.
Cim (1.396 m alt) dels ports de Beseit, al límit amb la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat).
Cim (2.476 m alt) de l’alineació que separa la vall dels Cortals de l’alta Valira, dins el terreny de la Concòrdia.
Illot de davant el cap de Creus.
Possessió, al sud de la ciutat. L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics (segle XIV), coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan.
El nom actual prové del segle XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde.
Poble (945 m alt), damunt la confluència de la Tet amb el riu de Mentet.
Dins el seu terme hi hagué el monestir d’Eixalada.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Antic lloc, a la vall de la Llosa.
Massa forestal, constituïda per un conjunt d’horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d’Elx.
Amb més de 200.000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa.
La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat.
L’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
(País Valencià)
Altre nom amb que és coneix la comarca del Baix Vinalopó.
Despoblat. Lloc de moriscs (8 focs el 1602), restà despoblat a l’expulsió (1609).
