(o Sant Miquel d’Engolasters) Despoblat i estany d’origen glacial, situat a l’esquerra de la Valira, a 1.616 m alt.
S’aprofita com a barratge natural per a la central elèctrica de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra, i que és alimentada per aigües de l’alta Valira, a través del canal de Ransol, i del riu Madriu, pel canal de Ràmio.
Cap de la costa meridional de l’illa, límit oriental de la badia de Palma.
El 1597 fou construïda prop seu una torre de defensa.
Veure> Castelló d’Encús (llogaret).
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Veïnat.
Serra (275 m alt) del nord de la vila, formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd.
Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri.
Altre nom de l’enclavament de Matada.
(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Afluent esquerrà de la Valira.
Neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic de l’Ós, a 2.406 m alt, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les dues parròquies.
Altre nom del poble de La Venta de la Encina.
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Poble, al vessant septentrional de la serra del Coto, a l’oest del terme.
L’església fou erigida en parròquia el 1952.
