(Culla / la Torre d’en Besora, Alt Maestrat)
(o d’Espareguera) Alineació muntanyosa (1.082 m alt), formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera.
Estès entre el coll d’Esparreguera al sud i la rambla dels Estrets al nord. Separa els dos termes.
Despoblat, al límit amb el terme de Felanitx.
Illa, al nord de Formentera i a l’est de s’Espalmador, amb la qual forma un espai natural protegit,
Té 1.950 m de llargària i 27 m d’alt. màxima.
Al sud té l’illeta de s’Espardelló. Far.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Antic veïnat i actual masia de la parròquia.
Illa, situada al sud de la punta de ses Portes, i separada de Formentera per un pas de prop d’1 m de fondària. Té 2.925 m de llargària, amb uns 800 m d’ample i 22 m d’alt màxima.
Està envoltada pels illots de s’Alga, des Porcs, de Castaví i de sa Torreta.
Juntament amb l’illa de s’Espardell forma un espai natural protegit.
Nom castellà del poble i municipi d’Espadella.
Alineació muntanyosa (3.332 m alt), al sud del pic de Pocets, que separa les valls de Benasc i de Gistau.
(Alt Palància / Alt Millars / Plana Baixa)
Terminació oriental del Sistema Ibèric, que s’estén per les tres comarques. Està formada per anticlinals triàsics amb falles paral·leles a la costa, que continua per la serra d’Espina i enllaça amb la d’Almenara, la qual arriba al mar.
S’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lela als cursos del Millars i del Palància, separa les conques d’ambdós rius i assoleix una altitud màxima de 1.106 m al pic de la Ràpita.
La seva constitució (gresos, margues i calcàries) i la humitat del clima expliquen una vegetació molt densa, constituïda per alzines sureres, pins, brolles i matolls.
L’any 1998 el govern valencià declarà el Parc Natural de la Serra d’Espadà.
L’any 1526 hi tingué lloc la rebel·lió de la serra d’Espadà.
Enllaç web: Parc Natural Serra d’Espadà
Altre nom del riu de Saldes.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Punta (31 m alt) de la costa, prop de la vila i de ses Estaques, que és el seu ancoratge.
