Arxiu de la categoria: Geografia

Favàritx

(Maó, Menorca)

Sector de tramuntana del terme, al nord del camí d’en Kane.

És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima (que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó) i una escola.

A la costa hi ha el cap de Favàritx (o de Capifort), que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem nord-est de l’illa.

Favara de Pego

(Pego, Marina Alta)

Llogaret. Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego (que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques).

El 1602 tenia 15 focs de moriscs; despoblat amb l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611.

Favara -Horta-

(Horta)

Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l’assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Albal.

Jaume I la donà a la ciutat de València el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.

Favar, son

(Capdepera, Mallorca Llevant)

(o çan Favar)  Possessió, dins la qual s’eleven les ruïnes d’un conjunt de construccions talaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d’Artà.

Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada.

Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs.

Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC.

Favanella, rambla de

(Vinalopó Mitjà / Baix Segura)

Curs d’aigua, que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós.

Surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella (Múrcia) a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri, passa per Redovà (és coneguda també com a rambla de Redovà) i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola.

Favanella -Alcoià-

(Onil, Alcoià)

Llogaret, a l’est de la vila, al peu del cabeç de Favanella (998 m alt), contrafort occidental de la serra de Biscoi.

Fatjó *

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Veure> Can Fatjó  (barri).

Fàtima, puig de na -Mallorca-

(Bunyola / Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Cim (650 m) de la serra de Tramuntana, termenal dels dos municipis.

Fatarella, comes de la -Ports-

(Ports)

Serra dels ports de Morella, que separa les valls del riu de Bordó de les de les rambles de Cantavella i de Sellumbres.

Limita el País Valencià amb Aragó, i culmina a la mola de la Todolella (1.142 m alt).

Fartàritx -Felanitx-

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Barri, al sud de la ciutat.