Cim (2.024 m alt), el més oriental del massís de Madres, al límit amb el País de Salt (Llenguadoc), que domina, per ponent, el coll de Jau.
Gleva, pic de la -Conflent-
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Gistau, vall de
Vall del Pirineu central, a Sobrarb, entre la vall de Bielsa i la de Benasc, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, closa al nord pel massís del mont Perdut, a l’est pel de Pocets i a l’oest pel de Salueza aigües avall del pantà de la Cinqueta.
Al sud-oest la gorja de La Inclusa separa la vall de Gistau estricta de la de Saravillo, a la qual aflueix, per la dreta, la vall de la Comuna. La vall (Sin, Serveto i Señes) comprèn els municipis de Gistaín, de Sant Joan de Plan, de Plan i l’antic de Sin. La capital és la vila de Plan.
L’economia és de muntanya, amb recursos hidroelèctrics i miners (galena i cobalt).
Formà part del bisbat de Roda -després, de Lleida– des del 1080 fins al 1571, dins l’ardiaconat de Benasc, i fins al 1305 del Principat de Catalunya.
Gisbert -Plana d’Utiel-
Barri de la població, a 1 km del nucli urbà.
Girona, riu -Comtat/Marina Alta-
(Comtat / Marina Alta)
(o el Bolata, o del Verger) Riu torrencial (28 km). Té una conca d’aproximadament 140 km2.
Neix al barranc de la Fontblanca, al nord de la serra d’Alfaro, al vessant sud del Penyal Gros, prop del municipi de la Vall d’Alcalà, i continua per la vall d’Ebo, on pren la direcció sud-oest – nord-est, encaixat entre muntanyes i formant un canyó de 200 m de profunditat (el barranc de l’Infern); a l’estret d’Ísber s’aprofità l’encaixonament per construir-hi el pantà d’aquest nom.
A la conca baixa, la vall s’eixampla, i les seves aigües s’utilitzen per a regatges (a Beniarbeig i els Poblets); desemboca a la Mediterrània, entre el pla del Molinell i la badia de Dénia.
Les aigües del Girona són d’una gran irregularitat, però amb aigües altes habituals de tardor i d’hivern.
Giró -Ribagorça-
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Poble (793 m alt), aturonat damunt un contrafort meridional de la serra de Giró (1.176 m alt), que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar.
Girbeta
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (630 m alt), a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, poc abans del congost de Mont-rebei.
Al sud del poble hi ha, aturonades a 666 m alt, les restes del castell de Girbeta, i al seu peu, vora el riu, l’església de l’Ascensió (abans, de Sant Pere).
Giraba
Caseria, a la dreta del riu de Vilamalefa, aigua amunt de la vila.
Ginebró, tuca del
Cim (2.712 m alt) de la serra que separa les valls d’Estós i de Grist, a la vall de Benasc, entre el pic d’Escobets i les tuques d’Ixeia.
Ginebre, puntal del -Vinalopó Mitjà-
Contrafort oriental (1.017 m alt) del Maigmó.
Ginebre, pic de -Capcir-
Cim (2.382 m alt) de la serralada que, entre el massís del Carlit i l’Aude, separa el Capcir del Donasà.
