(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa oriental de sa Dragonera, que fa la funció de port de l’illa. És un dels llocs habitats i conreats.
Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa oriental de sa Dragonera, que fa la funció de port de l’illa. És un dels llocs habitats i conreats.
Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica.
Veure> Lladó (poble i municipi).
(o la Llàcua, o la Llàcova) Poble i dena (1.069 m alt), al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.
L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria.
Masia (mas de Llec) i antic poble, al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec, molt boscada (boscs de Ponts i de l’Avetosa), la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer.
Veïnat, situat a l’esquerra del Ter, aigua amunt del poble.
Veure> Torrellebreta (masia).
Veïnat, al nord de la vila.
(Bellestar de la Frontera, Fenolleda)
Veïnat, entre Bellestar i Caladroer.
Antic congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat.
Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola, del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap i promontori (128 m alt), al punt més meridional de sa Dragonera.
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular. Prop seu hi fou construït un far (que allarga 34 milles), inaugurat el 1910.