(Sanet i els Negrals, Marina Alta)
Poble, forma un sol nucli amb Sanet (dividit per un torrent).
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (12 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia (1535). Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població.
Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual.
Alineació muntanyosa (2.810 m alt), estesa entre el coll de Llauset i el de Castanesa, que separa la vall de Benasc (Vallhiverna) del de Castanesa.
Cap de la costa, al sud-oest del promontori del cap de Cullera.
Veure> puig de Comanegra (cim de la serra de Monars).
Cova, a l’estret de les Aigües de Bellús. Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part. Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València.
Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani (parietal) d’home de Neandertal.
Despoblat, esmentat ja el 1266.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Veure> Lavascort (caseria).
Poble (741 m alt), situat prop de la rambla de Las Arenas, al sector sud-oest del terme.
Dividit en els nuclis de Navaló de Dalt i de Navalo de Baix, al primer dels quals hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, sufragània de la d’Énguera, construïda a mitjan segle XIX.
Caseria, al sector septentrional del terme.
Petit illot, a llevant de l’illa Plana.
Dades dels Països Catalans 