Gran promontori de la costa, format per la serra de Benitatxell, darrer contrafort del muntanyam pre-bètic que davalla des d’Alcoi fins al mar.
Gran promontori de la costa, format per la serra de Benitatxell, darrer contrafort del muntanyam pre-bètic que davalla des d’Alcoi fins al mar.
Barri de la ciutat, situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del llit antic del Túria, enfront del Grau de València (fins al 1897 formà part de Vilanova del Grau) i davant la platja de Natzaret. El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet.
Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes (hom hi bastí un parc públic); però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port. Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament, i deficientment urbanitzat.
Poble (748 m alt), situat al vessant sud-oest del Montferrús. De la seva església parroquial (Sant Nicolau) depèn la de Saganta.
Cap de la costa septentrional, a l’extrem nord-occidental de l’illa. Hom hi ha bastit un far (42 m alt).
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
Nom popular del poble de Sant Joan Sanata.
Veure> Escumó (despoblat).
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Veure> Anàs (poble).
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(ant: Nagual) Llogaret de la parròquia, situat en un petit planell, a l’esquerra del riu de Serters, a la riba esquerra de la Valira. L’església (Sant Serni) és al sud del petit nucli.
Despoblat i partida, al sud del terme.