Caseria, situada a llevant de la vila, a la capçalera del barranc d’Orbeta, que neix als vessants septentrionals del tossal Gros de Segili i aflueix per la dreta al Girona, aigua avall del molí dels Negrals.
Orbeta
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Orba, l’ -Horta-
Caseria i partida, al límit amb els termes de Benetússer i de Massanassa.
Oratori, l’ -Rosselló-
Santuari (la Mare de Déu de l’Oratori).
Or, sèquia de l’
(Horta)
Sèquia de la comarca, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo; acaba el seu recorregut prop de l’Albufera. Rega 5.500 ha d’arrossars.
La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls.
Or, coma d’
Coma de la capçalera de l’Arieja, al vessant septentrional del coll de Pimorent.
És centrada per l’estany de la coma d’Or, l’emissari del qual aflueix al seu col·lector al límit de l’Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix.
Or, cala d’ *
Veure> Cala d’Or (caseriu i centre turístic).
Or, cabeçó d’ *
(Alacantí / Marina Baixa)
Veure> el Cabeçó (serra).
Òpol
Poble (171 m alt) i antic municipi, s’assenta al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol, aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I (que li donà el nom de Salvaterra) el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França.
Constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i (des del segle XVI) de Salses, fins al tractat dels Pirineus (1659).
L’antic terme comprenia també l’església de Valloriola.
Ondarella
Despoblat, al sud de la vila.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (13 focs el 1563), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest.
Ondara -Marina Baixa-
Despoblat, situat al sud del poble.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (54 focs el 1602), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest.
Dades dels Països Catalans 