(València, Horta)

Barri situat en l’àrea sud de la ciutat. Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del segle XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70. En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme.

Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites instal·lacions comercials. Hi ha instal·lades algunes petites indústries. La seva població és, sobretot, de classe mitjana baixa. Fou municipi fins el 1877, que fou incorporat a València.

El seu origen, conservat pel topònim, fou un palau i uns jardins construïts al segle IX per Abd Allāh al-Balansī (?-823). Després el parc fou utilitzat com a públic (potser fou destruït l’edifici). Per la seva situació, en el raval s’instal·là Álvaro Háñez (1085) i fou camp principal per a les tropes de Jaume I durant el setge de València (1238). Donat als templers, Jaume I els el comprà (1246) i fou senyoria de la corona fins a la seva annexió a la ciutat.

Un dels seus edificis destacables és la parròquia (Sant Valeri). La primitiva església (1239) fou destruïda per un incendi (1415). Les obres de l’actual començaren el 1636 i acabaren el 1740, any d’acabament del campanar. Hom l’atribueix a Joan Baptista Pérez i Joan Pérez i Castiel i imita l’estil de Xoriguera. En la seva decoració tenien un lloc destacat els sòcols de taulellets.