Rodal, a 1 km de la ciutat.
Cim (1.581 m alt) de la serra del Toro, al sud-oest del terme, al límit amb Aragó.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Cala de la costa occidental de l’illa, al nord de la vila i al sud del cap Nunó.
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Dom diapíric (893 m alt) que domina la vila pel sud-est. Té fonts salabroses i importants jaciments de sal explotats des d’antic.
Modernament una companyia porta la salmorra per una canonada a les salines litorals de Torrevella.
Canal derivat del d’Aragó i Catalunya que s’estén paral·lelament al riu Cinca.
Neix en terres aragoneses i vessa les aigües a la riera de la Clamor, afluent del Cinca, té un cabal de 15 m3/segon i una longitud de 48 km, però comptant les sèquies que se’n deriven l’extensió és de 139 km.
És utilitzat per al regatge d’unes 30.000 ha. En el terme del Baix Cinca es produeixen cereals (blat, ordi, moresc, arròs) i alfals.
Despoblat.
Barri de la ciutat, antic raval situat fora de les muralles, a l’esquerra del Túria, separat del nucli urbà pel pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l’entrada de València des del nord.
Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes. En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions.
A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri.
Llogaret, al sud-est de la vila, al límit amb el dels Masos.
L’antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Vénda, dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Dades dels Països Catalans 