(o Sant Joan de Maó) Església, al centre d’una zona de regadiu, al nord-oest de la ciutat, terra endins de la colàrsega del port de Maó, dita els vergers de Sant Joan, antiga zona d’aiguamolls bonificada al segle XVIII pel governador anglès Richard Kane.
Vora l’església hi ha la font de Sant Joan.
(o Sant Joan de Carbonell) Antic llogaret, al nord-est de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels Horts de Sant Joan, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses.
Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent.
El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells.
Antiga església, extramurs de la ciutat.
(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Santuari i parròquia (1.292 m alt), situat als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.
L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior; conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa. De l’antic convent o eremitori, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hosteria, i un petit pati central amb porxada.
Sobre la devoció a sant Joan (la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant), al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes.
És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat dels pelegrins de les Useres (en nombre de dotze), el darrer divendres d’abril, amb cerimonial i cants propis.
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Antiga església romànica, actualment arruïnada, al sud-oest del poble.
(ant: Sant Joan de Monestrells) Església rural, uns 4 km al sud-est de la ciutat. Fou parroquial de l’antic poble de Monestrells, i actualment depèn de l’església de Sant Francesc.
És tradicional la celebració de les completes la vigília de la diada de Sant Joan.
Sector del barri i antic veïnat de Llefià.
Veure> es Banys de Sant Joan (balneari).
Poble (530 m alt) i cap del municipi, situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l’Albera, al peu del puig de Sant Cristau.
L’església parroquial, romànica, és obra del segle XIII.
(o Sant Joan de Pla de Cirac) Església arruïnada, al camí de Cirac.
El lloc és esmentat ja l’any 950 com a possessió del monestir de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 