Arxiu de la categoria: Geografia

Sant Joan de Caselles

(Canillo, Andorra)

Església (1.560 m alt) de tradició preromànica, situada damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població. Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard. Els pòrtics de davant i de la façana oest daten dels segles XVI i XVII.

En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada.

S’hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’autor desconegut, amb escenes de la vida de Joan Evangelista, titular de l’església.

Sant Joan d’Arsós

(Bula d’Amunt, Rosselló)

(o dels Arços o Arsós)  Llogaret, als Aspres, al vessant est del coll de les Arques, a la coma d’Arsós. És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt.

El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona.

Sant Joan d’Almonesir

(la Vall d’Almonesir, Alt Palància)

Despoblat.

Sant Joan Baptista *

(Eivissa)

Veure> Sant Joan de Labritja  (poble i municipi).

Sant Joan, serra de -País Valencià-

(Albocàsser, Alt Maestrat / les Coves de Vinromà, Plana Alta)

Alineació muntanyosa que separa les aigües de la rambla de la Viuda i del riu Segarra, termenal dels dos municipis.

Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucé.

Sant Joan, castell de -Marina Alta-

(Xàbia, Marina Alta)

Castell de la vila, esmentat el segle XVIII.

Sant Jaume dels Cortals

(Encamp, Andorra)

Església preromànica (1.804 m alt) de la parròquia, situada al cim d’un serrat que separa les valls dels Cortals i d’Ensagens.

Sant Jaume de Queixàs

(Queixàs, Rosselló)

Antiga església parroquial (396 m alt), situada entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble).

Sant Jaume de Perpinyà

(Perpinyà, Rosselló)

Antiga parròquia de la ciutat, construïda a la part alta, a l’est de l’antic recinte, a partir del segle XIII.

L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat. Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants.

Al segle XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang. El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866. Conserva dos retaules renaixentistes del segle XVI.

El barri que centra aquesta església, dit barri de Sant Jaume, és un dels més densos de la ciutat (més de 750 h per ha), habitat per les classes populars. Al flanc oriental de la ciutat, al sector contigu a aquest barri, s’estenen els horts de Sant Jaume, zona agrícola intensiva on encara la urbanització és molt limitada.

Sant Jaume de Palou

(el Pla del Penedès, Alt Penedès)

Església.