(País Valencià, segle XV – 1535)
Fill de Gastó (I) de Montcada i de Cardona. Nomenat gran senescal hereditari d’Aragó per Ferran II, títol més aviat honorífic en aquesta època. Carles I el féu comte d’Aitona (1523) i cap de justícia de Sevilla.
El succeí el seu fill Francesc (I) de Montcada i de Cardona.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1501)
Sisè comte d’Adernó. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar. Succeí (1479) el seu parent Antoni de Montcada i d’Aragó en el comtat de Caltanissetta i en la terra d’Agosta.
Mestre justicier de Sicília (1463, 1479, 1501), governador de Catània (1463), gran camarlenc de Nàpols (1445) i castellà del palau reial de Palerm i dels castells de Licata. Capità general i president del regne de Sicília (1475, 1478 i 1479), virrei de Sicília (1475-79) i diputat del regne (1499).
Les seves cartes llatines foren publicades, juntament amb una versió italiana i una de castellana, a València el 1658.
Fou el pare de Guillem Ramon de Montcada i Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XV – 1510) Comte d’Adernó. Es casà amb l’hereva dels Montcada d’Agosta, Comtessina de Montcada i Desfar (Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI).
Llur fill fou Frederic de Montcada i de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVI – vers 1562) Fou l’iniciador del subbrancó sicilià dels prínceps de Calvaruso. Es casà amb l’hereva Agnese Pollicino-Castagna, baronessa de Calvaruso, Monforte, Tortorici i Saponara. Llurs fills foren:
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1570)
Príncep de Paternó. Fill de Francesc de Montcada i de Luna (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1566) Comte d’Adernó. Fou creat príncep de Paternó (1565).
Uní a les seves possessions les importants de la seva muller Luisa de Luna-Peralta, duquessa de Bivona (primera gran d’Espanya del regne de Sicília), comtessa de Sclafani i Caltabellotta i baronessa de Caltavuturo i Missilcassimo.
Foren pares de Francesc de Montcada i de Luna (mort 1592).
(Sicília, Itàlia, vers 1638 – després 1710)
Polític. Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata. Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda.
General de galeres de Sicília (1676), fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703.
Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Borbó. Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes.
(País Valencià, segle XV)
Fill de Joan de Montcada i de Luna i germà del bisbe Guillem Ramon. Heretà del seu pare les baronies de Xiva i Castellnou; el 1457 li fou adjudicada la de Vilamarxant i, dels seus cosins-germans Mateu i Orfresina de Montcada, morts sense fills, les d’Aitona, Mequinensa i Seròs, entre d’altres.
Amb ell la influència del llinatge se centrà a València.
Fou pare d’Hug, Blanca, Joan (I), Guillem i Gastó (I) de Montcada i de Cardona.
(Sicília, Itàlia, s XVI – Adernó, Itàlia, 1592)
Vicari general de Sicília. Fill de Cèsar de Montcada i Pignatelli i de Luisa de Luna-Peralta.
Fou mecenes d’artistes i fundador del col·legi de jesuïtes i del convent de caputxins de Caltanissetta, plantà el famós bosc de Mimiano San Cataldo, comprà el sumptuós palau dels Aiutamicristo, a Palerm, i es casà (1587) amb la seva germanastra, la pubilla Maria d’Aragó i de la Cerda, duquesa de Montalto, comtessa de Collesano i baronessa de Naso.
Fou establert que llurs descendents primogènits es cognominarien, a cada generació, alternadament Aragó-Montcada i Montcada-Aragó.
Foren succeïts per llur fill Antoni d’Aragó-Montcada-Luna-Peralta (Sicília, Itàlia, segle XVI – Nàpols, Itàlia, 1631) Cavaller del Toisó d’Or. Es casà amb la seva cosina segona Juana de la Cerda y de la Cueva, filla dels ducs de Medinaceli. Ambdós se separaren voluntàriament per fer-se, ell, jesuïta, i ella, carmelita descalça al convent de l’Assumpció de Paternó, fundat pel seu marit el 1628, on morí d’abadessa. Foren pares d’Ignasi i de Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1641)
Noble. Iniciador del subbrancó sicília dels ducs de San Giovanni.
Fou pare de Ferran de Montcada i Gaetani.
(Xiva, Foia de Bunyol, vers 1478 – Salern, Itàlia, 28 maig 1528)
Militar i poeta. Fill de Pere III de Montcada i de Vilaragut. Membre de la branca valenciana dels Montcada, i virrei de Nàpols, morí lluitant contra Filippino Doria i els francesos, després d’haver lliurat batalles en tota la mar Mediterrània a les ordres del rei de França, de Cèsar Borja (1499-1503) i del Gran Capità (1503-1504).
Foren germans seus:
(País Valencià, segle XIII – 1322/26)
Fill de Guillem Ramon de Montcada. Heretà del seu pare la baronia de Nules. Comprà Cirat (1322) a Gonçal Ximenes d’Arenós.
Es casà amb Elisenda de Sarrià. Foren pares de:
Blanca de Montcada i de Sarrià (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Muller de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. El seu pare vengué Nules al seu marit.
Sibil·la de Montcada i d’Arborea (País Valencià, s XIII – d 1258) Fou la muller de Joan d’Arborea (vers 1338), senyor de Bosa.
(Sicília, Itàlia, segle XV – Ciminna, Itàlia, 1466/68)
Comte de Caltanissetta. Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó, de qui heretà el comtat. Fou gran conseller de Sicília (1433), gran camarlenc i virrei (1429, 1432).
Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça (1435). Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, de qui no tingué fills.
El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d’Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada (mort el 1473), Caltanissetta passà al seu germà Antoni.
