(Saragossa, Aragó, 1875 – València, 1956)
Militar, geògraf i polític. Fou diputat a corts per Sueca (Ribera Baixa).
Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i col·laborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia, de Martínez i Aloy.
El 1939 fou nomenat governador militar de València.
(País Valencià ?, segle X – segle XI)
Primer senyor de la taifa de València (1011-17), juntament amb Mubärak.
(Arles, Vallespir, 4 març 1873 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1954)
Poeta en francès. Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’instal·là a París, on fundà amb altres “La Torre Latine”; després tornà a Perpinyà.
Publicà Les balcons sur la mer (1901), Les fleurs de l’arbre de science (1913) i Le miel sauvage (1926), obres de caràcter parnassià i panteista. Col·laborà a “La Clavellina”, “Le Coq Catalan”, “La Tramontane” i “L’Éveil Catalan”.
(País Valencià, segle X – 1017)
Primer senyor de la taifa de València (1011-17), conjuntament amb Mudäffar. Ambdós eren eunucs i antics esclaus dels amiris. El 1010 tenien a llur càrrec l’administració de les sèquies del Túria, i el 1011, a conseqüència de la desfeta del califat de Còrdova, exercien conjuntament el govern de València. Consta que el 1016 encunyaren moneda.
A la mort de Mubärak, el poble deposà Mudäffar i oferí la taifa a Labib de Tortosa.
(Palma de Mallorca, 27 agost 1976 – )
Tennista. El 1995 es va convertir en jugador professional i el 1997 ja va ser finalista a l’Open d’Austràlia. El 1998 aconseguí el torneig de Roland Garros, així com ser finalista al Màsters, ambdues ocasions amb Àlex Corretja com a rival.
El 1999 arribà a ser número 1 de la classificació de l’ATP.
(Binissalem, Mallorca, 6 gener 1916 – Palma de Mallorca, 31 octubre 1981)
Escriptor i advocat. Un dels darrers seguidors de l’Escola Mallorquina.
Va publicar La bona terra (1949), Ocells i peixos (1953), Flos sanctorum (1956), Debades t’obren solcs els novilis, Ulisses… (1957), Via Crucis (1961), etc.
A part de la narració A Robines també plou (1958), conreà el teatre, basat en faules clàssiques o en la història mallorquina: Fàlaris (1962), El fogó dels jueus (1963), Una tragèdia i una farsa (1969) i El ball de les baldufes (1981).
(València, 1885 – 1956)
Militar i escriptor. Destinat molt de temps a Melilla. Publicà uns quants treballs històrics i militars.
Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo (1928) i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco (1941). Col·laborà a “Archivo de Arte Valenciano”, “Valencia Atracción” i, sobre temes religiosos, a “Catolicismo”. És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano.
Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de Säo Paulo.
(Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor i religiós carmelità. És autor de poesies festives i satíriques.
Benet Maria de Moxó * Veure> Benet Maria de Moixó i de Francolí (arquebisbe català de Charcas, Bolívia, 1763-1816).
Josep Antoni de Moxó * Veure> Josep Antoni de Moixó i de Francolí (advocat i noble català, 1751-1810).
Maria Josefa de Moxó * Veure> Maria Josefa de Moixó i de Francolí (monja bernarda catalana, segles XVIII-XIX).
(Maó, Menorca, 1789 – Illes Balears, segle XIX)
Escriptor i diplomàtic. Com a liberal, emigrà a França, on visqué vint anys.
Publicà: Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco (1820) i Leyes fundamentales de Inglaterra (1821).
