(València, 1626 – 1698)
Frare carmelità. Fou catedràtic de prima a la Universitat de València. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
És autor de bon nombre d’escrits religiosos, com els titulats De scientia Dei (1554), De esse Dei ejusque atributis (1655), De voluntate Dei (1657), De sacro Triados mysterio (1658), De sentibus Sacrae Scripturae (1666) i Narratio Evangelica Mathei (1658).
(País Valencià, segle XVIII)
Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, a la qual ingressà l’any 1760.
Conreà la temàtica religiosa i és autor, entre altres obres, dels baixos relleus Sant Vicent Màrtir a la presó (1777) i Moisès fa brollar aigua de la roca i de diferents treballs a l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València.
El seu estil és exponent d’un neoclassicisme poc assimilat.
(València, 1963 – )
Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de València.
Els seus primers treballs són de caràcter experimental, especialment pel que fa a la utilització de materials. Sovint utilitza referents autobiogràfics en les seves obres.
(València, 1828 – 1900)
Polític. Fou tercer marquès de Tremolar (1871). Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1878-79), senador (1884, 1891 i 1895) i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela (1893).
Presidí l’Acadèmia de Sant Carles (1895-1900).
(Perpinyà, segle XVII – 1749)
Escultor i arquitecte. Fill d’un pagès de Prada.
Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic (1723-24), inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de la Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat. El 1738 féu un retaule -desaparegut- per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges.
Fill seu fou Josep Navarre (Perpinyà, 1718 ? – Catalunya Nord, vers 1771) Escultor. Documentat fins al 1771. Autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers (1754), del de Nefiac (1756), obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà (1757).
(País Valencià, 1808 – València, 1856)
Metge. Exercí al cos de Sanitat Militar. Pertanyia a diverses corporacions.
És autor d’algunes obres mèdiques, originals i traduccions.
(Tafalla, Navarra, 1498 – Torrent de l’Horta, Horta, 14 abril 1563)
Eclesiàstic. Fou nomenat arquebisbe de València el 1556, per voluntat de Felip II. Assistí al concili de Trento.
(País Valencià, segle XVI)
Prelat. El 1560 fou nomenat bisbe de la diòcesi occitana de Comenge.
És autor dels llibres Diálogos sutiles y notables (1567) i Sobre la diferencia de hablar i escribir, y de cuál debe ser el cronista del príncipe.
(València, 15 maig 1961 – )
Artista. Doctora en belles arts i professora titular del departament d’escultura de la Universitat Popular de València.
Desenvolupà els seus projectes des d’una perspectiva plàstica, amb dibuixos i esbossos; espacial, pel que fa a les instal·lacions, i poètica, amb els escrits que els acompanyen.
(Biarn, França, segle XIV)
Dama. Muller del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó.
Fills seus foren Isabel, casada amb Arquimbau de Grailly, i Mateu, que seria vescomte de Castellbó el 1381 sota la tutela de la seva mare. Mateu heretà després el comtat de Foix.
