Arxiu de la categoria: Biografies

Nava i Álvarez, Gaspar Maria de

(Castelló de la Plana, 6 maig 1760 – Madrid, 1815)

Militar i poeta. Segon comte de Noroña (1792). Fou ambaixador a Rússia. Capità de dragons (1778), participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra.

Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia i obtingué la victòria de Puente-Sampayo.

Típic autor neoclàssic, escriví dues comèdies i una tragèdia, i el poema narratiu Omniada (1816). Una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías (1799-1800) i Poesías asiáticas.

Naudó, Pau

(els Angles, Capcir, 22 octubre 1794 – Avinyó, França, 23 abril 1848)

Eclesiàstic. Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816. En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides. En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada (1825) i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins al 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi.

Nomenat bisbe de Nevers (1834), on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern.

Les seves pastorals i circulars, algunes de les quals molt remarcables pel caràcter polèmic, formen un total de 48 opuscles.

Nassio *

Nom amb el qual és conegut l’escultor valencià Ignasi Bayarri i Lluch  (1932-2023).

Narach, Joan

(Perpinyà, 1865 – 1948)

Poeta. És autor del recull de poesies titulat Flors d’hivern (1934).

Narro i Campos, Manuel

(València, 1729 – 14 setembre 1776)

Organista i compositor. Escolà del Col·legi de Corpus Christi, fou organista de la col·legiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761. Aquest mateix any passà al càrrec d’organista de Las Descalzas Reales de Madrid.

Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano (1776).

Nafuci, Isaac

(Illes Balears, segle XIV)

Hebreu. Era conegut també pel sobrenom genèric de Jueu de Mallorques. Treballava en temps de Pere III el Cerimoniós.

Tingué un gran prestigi com a constructor de rellotges i d’aparells d’astronomia.

Nadal i Sanxo, Vicent

(València, segle XVI – 1630)

Dominic, geògraf i historiador. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València i llatinista, hel·lenista i hebraista remarcable. Fou també un bon coneixedor de l’àrab.

Autor d’Historia del Real Convento de Predicadores de Valencia, Anotaciones para una historia general de la orden de Santo Domingo, Annales Ordinis Fratrum Praedicatorum i del tractat De Geographia.

Nadal i Morey, Jeroni

(Palma de Mallorca, 11 agost 1507 – Roma, Itàlia, 3 abril 1580)

Jesuïta (1545) i escriptor. Fou la mà dreta de sant Ignasi de Loiola, a qui ajudà sobretot en la redacció de les Constitucions de l’orde. Teòleg pontifici a la Dieta d’Augsburg (1555), rector del Col·legi Romà (1564), teòleg del concili de Trento (1566) i vicari general dels jesuïtes (1571-72).

Escriví Evangelicae Historiae imagines (1576), Adnotationes ed meditationes in Evangelia (1593), molt editades i traduïdes. És autor també d’altres escrits llatins de caràcter menor: unes efemèrides de l’any 1546, una relació de la seva conversió i l’Apologia ad doctores parisienses. Cal remarcar, així mateix, uns escolis seus a les Constitucions de la Companyia de Jesús i unes instruccions de caràcter espiritual.

La seva correspondència (que conté, a més de les cartes llatines, lletres catalanes i castellanes) ha estat publicada als Monumenta Historica Societatis Jesu.

Nadal i Huguet, Gabriel

(Felanitx, Mallorca, 1747 – Palma de Mallorca, 1829)

Notari i escriptor. Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en una petita part al “Diario Constitucional” (1822) i “Diario Balear” (1826).

Deixà inèdits, entre altres treballs, un interessant Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca dels anys 1749 al 1828, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica i Poesies satíriques.

Nadal i Horrach, Ramon

(Palma de Mallorca, 1913 – 29 juliol 1999)

Pintor. És formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma. El seu pare l’introduí en el món de l’art.

Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres (figura, natura morta, retrat, etc), bé que és especialment conegut pels paisatges.

Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i es destaca per la consistència del dibuix.