Arxiu de la categoria: Biografies

Obrador i Bennàssar, Mateu

(Felanitx, Mallorca, 14 octubre 1852 – Palma de Mallorca, 27 maig 1909)

Erudit i escriptor. Secretari de l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador, a Miramar, fou col·laborador de “L’Ignorància” i fundador de la revista continuadora d’aquesta, “La Roqueta”.

Orientà els seus estudis a la recerca i el comentari dels còdexs lul·lians i esdevingué el primer crític lul·lià que aplicà criteris rigorosament científics. Dirigí la publicació inicial de les Obres de Ramon Llull.

Poeta de la generació de Joan Alcover i Costa i Llobera, la seva obra poètica oscil·la entre el romanticisme propi de la generació dels jocs florals i els corrents modernistes que apareixien a Mallorca.

Obrador, Pere Joan

(Illes Balears, segle XVIII)

Escultor i gravador. Esculpí l’estàtua de Sant Pere de l’altar major de Sant Jaume de Palma de Mallorca i totes les imatges de l’altar major de l’església parroquial de Binissalem i del de Santa Maria del Camí.

Projectà el col·legi i l’església de Sant Ignasi, a Pollença, i n’obrà les escultures.

Gravà diverses medalles, entre les quals la dels alumnes de l’Escola de Dibuix de Palma de Mallorca (1779).

Nunyes i Peris, Joan Andreu

(València, 1562 – després 1636)

Escriptor. Es doctorà en medicina a València el 1589. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola (1602) i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).

Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apel·lacions entre 1614-19.

Nueda i Llisiana, Daniel de

(Xàtiva, Costera, 1904 – 16 juliol 1971)

Músic. Deixeble de Pérez-Corredor i d’E. López-Chávarri, amplià estudis al conservatori de Madrid, on l’any 1922 guanyà el primer premi de piano. Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra.

Fundà la revista “Musicografía” (1933-36), especialment dedicada a la música valenciana culta i popular.

És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana, Síntesis de la historia del piano i Apuntes para la historia de la banda.

Novella, Vicent *

Veure> Vicent Gómez i Novella  (pintor i fotògraf, 1871-1956).

Novella, Francesc

(Castellfabib, Racó, 1589 – València ?, 1645)

Catedràtic. Doctor en teologia. Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València (1616).

És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unas Breves rethoricae instituciones (1621) i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).

Nonó, Jaume *

Veure> Jaume Nunó i Roca (compositor català, 1824-1928).

Nonis, Pasqual

(l’Alguer, 1923 – 1968)

Promotor cultural. Exercí les carreres d’advocat i de jutge. Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia (1960) i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer (1961).

Col·laborà a Estampes de Sardenya, de Manuel Pagès, i a Alguero. Cara de roses, d’Antoni Bal·lero de Càndia.

Noja i Ruiz, Higini

(Nerva, Andalusia, 8 novembre 1896 – València, 1 febrer 1972)

Anarco-sindicalista. Miner, es traslladà a València a 21 anys per a exercir de mestre racionalista. No tingué una excessiva pràctica organitzativa, però fou, en canvi, un important propagandista confederal a través d’una intensa activitat literària i assagística.

Col·laborador assidu d’“Estudios”, escriví un gran nombre de novel·les socials –Los Galeotes del Amor, Los sombríos, Como el caballo de Atila, Un puente sobre el abismo, etc.- i obres doctrinals –Hacia una nueva organización social (1932), La Revolución actual española (1937), etc.-, en les quals, proposant un programa mínim de realitzacions immediates, defensà la possibilitat de construir el comunisme llibertari a partir dels sindicats.

Nogués, Fèlix

(Barcelona, 1743 – 1777)

Pintor. Era deixeble d’Antoni Viladomat.