(Illes Balears, segle XV – 1517)
Fill de Rafael d’Olesa i Pont, i germà de Jaume. Fou jurat de Mallorca el 1484, el 1496, el 1500, el 1504 i el 1509.
Inicià la línia dels Olesa de Talapi, continuada pel seu fill:
Rafael d’Olesa i Galiana (Illes Balears, segle XVI) Jurat de Mallorca el 1454. Rebé privilegi de cavaller el 1555. Membre de la línia dels Olesa de Talapi, la qual s’extingí al final del segle XVI.
Bartomeu d’Olesa i Desbrull (Palma de Mallorca, 1575 – 1619) Missioner dominicà. Prengué l’hàbit al convent de sant Domènec de la ciutat de Mallorca, estudià a la Patriarcal d’Oriola, i després demanà de passar a Amèrica. Fou destinat a Guatemala, on es dedicà a l’evangelització i a l’ensenyament del conreu dels camps, i en tornà el 1616.
Tomàs d’Olesa i Desbrull (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Cavaller (1619). Besnét de Pere Bernat d’Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes.
Eren néts de Jaume d’Olesa i Calbó.
Jaume Joan d’Olesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVII) Formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia. Fou nomenat governador de Menorca i mestre racional. Lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV.
Mateu d’Olesa i de Safortesa (Palma de Mallorca, 1619 – 1662) Teòleg i escriptor. Va ésser canonge i rector de la universitat literària de Mallorca, on fundà la càtedra de Sagrada Escriptura. La seva obra cabdal és una carta en llatí dirigida a un lul·lista francès, que publicà Vernon en la seva obra Le docteur illuminé (París, 1668).
Salvador d’Olesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVII) Cavaller de Sant Joan. Fou jurat en cap de Mallorca (1677). Estigué present al famós setge de Buda (Hongria).
(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)
Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).
Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.
Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682) Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:
Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699) Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:
Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742) Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:
(Palma de Mallorca, segle XIV – 1443)
Escriptor. Havia estudiat dret a Bolonya. N’han restat una versió catalana d’un romanç castellà, una poesia castellana, i la catalana titulada Clam de Fortuna.
(Palma de Mallorca, segle XV)
Jurisconsult i escriptor. És autor d’una obra titulada Orationes in laudem Dei, nostri Jesus Christi et Sanctorum Bernardi et Narcisi.
(Ciutadella, Menorca, 7 setembre 1806 – 8 maig 1878)
Botànic, apotecari i escriptor. Cursà botànica a la Universitat de València i farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona. A Palma de Mallorca ocupà càrrecs al municipi i fou sotsdelegat de Farmàcia.
A més publicà Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca… seguida de una reseña topográfica y climatológica (1859). Deixà manuscrits diversos estudis científics. Com a autor dramàtic va escriure l’obra El casamiento por venganza (1838).
(Ciutadella, Menorca, 1739 – 24 abril 1813)
Metge. És autor d’escrits professionals originals i traduïts.
Fou el pare de Francesc Oleo i Carrió.
(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1779 – Palma de Mallorca, 1838)
Metge. Fill de Miquel Oleo i Quadrado. Introduí a Mallorca la vacuna antivariolosa de Jenner. El 1821 evità la propagació de l’epidèmia apareguda a Palma de Mallorca.
Va escriure sobre medicina i especialment sobre epidemiologia.
Fou el pare de Miquel Oleo i Estade (Palma de Mallorca, 1804 – 1853) Metge. És autor d’un Essai sur les sepulcres, publicat a Montpeller el 1825, i d’una História de las enfermedades endémicas de la ciudad de Palma y su término.
(Gorga, Comtat, 29 novembre 1731 – Roma, Itàlia, 20 octubre 1809)
Escriptor i jesuïta (1747). Al moment de l’expulsió del seu orde era a Alacant, i anà a Ferrara.
La seva única obra publicada és Documentos morales (1800), faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista. Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del segle XVIII, molt viva i vibrant.
