(Cerdanya, segle XVII)
Frare dominicà. És autor d’uns Commentaria in magistram sententiarum.
Oliva, Gombau
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Oliva, Eugeni d’
(Oliva, Safor, 1535 – 1613)
Religiós. De primer fou observant i després caputxí. Ocupà el càrrec de provincial dels caputxins i excel·lí per les seves virtuts.
És autor d’una exegesi de la regla dels framenors segons el pensament de sant Francesc. Escriví la seva obra en llatí.
Oliva, Alexandre Josep
(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 setembre 1823 – París, França, 22 febrer 1890)
Escultor. Fill d’un ceramista. Fou autodidacte a la capital francesa. Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments.
Hom considera les seves obres mestres l’estàtua d’Abbé Deguerry (1867), a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció (1887), de l’església de Banyuls de la Marenda. Obtingué la primera medalla d’escultura de l’Exposició de París de 1889.
Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà.
Oliete i Balader, Antoni
(València, 1877 – 1918)
Metge. Estudià a València. Doctor en medicina, fou auxiliar de la facultat de medicina de Madrid, on fundà un gabinet de raigs X (1906) i, més tard, una càtedra d’ortopèdia, que regí.
Escriví un Bosquejo histórico… sobre l’ortopèdia antiga.
Oliet i Cruella, Joaquim
(Morella, Ports, 16 novembre 1775 – Onda, Plana Baixa, 27 novembre 1849)
Pintor. Deixeble de Josep Vergara i de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual institució esdevingué acadèmic de mèrit l’any 1803.
S’especialitzà en la pintura mural (presbiteri de l’església d’Ibi, cúpula de la capella de Sant Víctor a l’església de Cinctorres, volta de la parròquia d’Algemesí). Obres seves són també els quadres Sant Pere, Sant Roc, La Puríssima i Sant Francesc Xavier.
Olibó, Joan
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 24 octubre 1909 – 5 juliol 2000)
Escriptor i polític. El 1939 participà en l’ajut als exiliats republicans de la Península, sobretot els del camp de Sant Cebrià, i després organitzà diverses xarxes d’evasió cap a l’estat espanyol dels membres de la Resistència francesa.
Nomenat alcalde de Sant Cebrià de Rosselló el 1956, féu erigir-hi un monument a la memòria de Lluís Companys i dels voluntaris catalans morts per França, i un altra a la dels republicans espanyols concentrats al camp de Sant Cebrià.
Ha publicat Bretagne mienne (1951), Roussillon terre des dieux (1952), Saint Cyprien de Desnoyer (1970), Parcours, “Paco”, Espagne 1936-1939 (1972), Simples histoires (1974), Mains jointes, France 1940-1945 (1976), Chemins et sentiers (1979) i Confidences (1981).
Oliag i Carra, Vicent
(València, 1818 – 10 juliol 1893)
Advocat i polític. Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura. Fou vice-president de la Cambra Agrícola (1891) i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca.
Milità en el partit liberal i fou diputat i senador.
Oleza i d’España, Jaume d’
(Palma de Mallorca, 1876 – 1949)
Historiador. Fill de Marià d’Oleza i de Cabrera. Era tinent coronel d’infanteria.
Autor d’obres com Enterraments i òbits (1922), Caballerías de Mallorca (1947) i Noticias genalógicas de la familia de Oleza (1914). Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats (1924) de Ramon Calafat i transcriví la Història del Col·legi de Montesion de J. Martin Gualba.
Oleza i d’Arredondo, Josep Maria d’
(Palma de Mallorca, 14 juliol 1887 – Cochabamba, Bolívia, 6 setembre 1975)
Escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908. Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn (1923-26).
S’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage, publicat en versió resumida el 1928.
Fou professor de llengües clàssiques i modernes al col·legi de Veruela (Saragossa) i al de Casp (Barcelona) i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina, en dos volums (1945-47).
Olesa i Sanglada, Jaume d’
(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)
Filòsof i poeta en llatí i català. Fill de Rafael d’Olesa i Pont, i germà de Domènec. Era doctor en jurisprudència. Fou jurat de Palma en 1493, 1500, 1504 i 1509.
Concorregué als certàmens poètics de València de 1474 i 1486, amb els poemas Triumphes de Nostra Dama i Obra de la Incarnació, respectivament. També són de caràcter religiós les seves Devotes scientífiques cobles i algunes poesies adreçades a Ferrando Dies. Aguiló, estudiós de la figura d’aquest escriptor, li assigna encara el Spill o bé viure et de bé confessar i la Adoració de les cinc plagues de Jesucrist, estampades a València en 1515.
Olesa escriví a més un Liber de lege cristiana et de ejus excellentia (1518). Podrien ser seves dues poesies religioses manuscrites com a afegit als folis en blanc d’un còdex que es troba a Florència, i del qual consta el propietari: Jaume dOlesa mort el 1443, de qui el poeta i homònim podia haver heretat el llibre.
L’obra d’Olesa és d’una qualitat poètica més aviat escassa, per bé que el nombre d’obres conegudes demostra la seva vocació per les lletres.
Era pare de:
- Miquel d’Olesa i Santmartí (Palma de Mallorca, segle XV – 1543) Lul·lista. És autor del llibre De salutis contemplatione. Li són atribuïts uns comentaris a l’obra de Ramon Llull.
- Francesc d’Olesa i Santamartí (Palma de Mallorca, vers 1480 – 1550) Preceptista i poeta. Autor de l’Obra del menyspreu del món en cobles (1540), de valor més original que l’Art de trobar (1538), resum i repetició de preceptes gramaticals i poètics de l’escola trobadoresca que posa en evidència la decadència creixent del català al segle XVI. Fou el pare de:
- Jaume d’Olesa i Santmartí (Illes Balears, 1533 – 1599) Mestre racional. Fou mestre racional de Mallorca i conseller militar el 1554 i el 1555. Fou l’iniciador de la branca dels Ballester d’Olesa, continuada pel seu fill Jaume d’Olesa i Calbó. Fundà un fideïcomís que, per mort de la seva besnéta Caterina d’Olesa i de Berga (Illes Balears, segle XVI – 1638) passà al seu marit, Albert de Togores i Dameto, comte d’Aiamans i als seus descendents.
- Rafael d’Olesa i Santmartí (Illes Balears, segle XVI – 1581) Continuà la línia primogènita, dita des d’ell dels Olesa, senyors de Vinagrella, extingida el 1713 per mort de la seva rebesnéta Maria d’Olesa i Sureda (Illes Balears, segle XVII – 1713) Muller de Tomàs Burguès de Safortesa i de Veri.
- Jaume d’Olesa i Santmartí (Illes Balears, 1533 – 1599) Mestre racional. Fou mestre racional de Mallorca i conseller militar el 1554 i el 1555. Fou l’iniciador de la branca dels Ballester d’Olesa, continuada pel seu fill Jaume d’Olesa i Calbó. Fundà un fideïcomís que, per mort de la seva besnéta Caterina d’Olesa i de Berga (Illes Balears, segle XVI – 1638) passà al seu marit, Albert de Togores i Dameto, comte d’Aiamans i als seus descendents.
