Arxiu de la categoria: Biografies

Palma de Fontes, Cosme

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI)

Humanista. Fill de Gabriel Palma de Fontes. Era teòleg destacat. Fou tramès per Felip II al concili de Trento (1563), on pronuncià un discurs remarcable. Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit; aconsellà al rei que fes retornar a la Península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes.

L’any següent era nomenat el primer canonge lectoral de la recentment creada diòcesi d’Oriola.

Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial.

Palleja, Onofre

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Astrònom i eclesiàstic. Fou catedràtic d’astronomia a la universitat de València.

És autor de les obres Discurso de la naturaleza, causas y efectos de los cometas (1619), Tablas astronòmicas y argolísticas i Libro segundo del juicio de las natividades, inèdit.

Pallàs i Peñarroja, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1590 – Valldecrist, Alt Palància, 1656)

Religiós cartoixà. Es llicencià en ambdós drets a Salamanca. Ingressà a l’orde caputxí el 1618, però l’any següent canvià d’orde.

Fou prior de les cartoixes d’Aracristi i de la Valldecrist. És autor d’escrits piadosos.

Pallàs i Faro, Francesc

Deixa un comentari

(Benavarri, Ribagorça, 3 desembre 1706 – Ki-chien, Xina, 6 març 1778)

Missioner i bisbe. Estudià a la universitat de Saragossa i el 1728 ingressà a l’orde dominicà. El 1736 anà com a missioner a les Filipines, on fou catedràtic de la universitat de Manila (1739), prior del convent de Manila i procurador general de l’orde.

El 1753 fou nomenat bisbe de Sinópolis i vicari apostòlic de Fujian (Xina). Desplegà una gran activitat missionera i fou nomenat administrador apostòlic de les províncies de Zhejiang i Jiangxi.

És autor d’escrits pastorals i d’una Relación sobre el martiri d’alguns missioners.

Pallàs, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1663 – 1780)

Escriptor. Era cavaller de Montesa. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles valenciana.

És autor d’alguns poemes en castellà, així com d’una epístola literària.

Pallars Jussà, Guillem de *

Deixa un comentari

Veure> Guillem II de Pallars-Sobirà  (primer comte de Pallars Sobirà, abans 1006-1035 ?).

Pallars, Jaume de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Ramon Lladró i d’Elvira de Pallars. Prengué el cognom de la seva mare. Disputà la possessió de la vall de Xelva a la seva neboda Elvira Lladró i al marit d’aquesta, Ximeno d’Urrea, que arribà a agafar-lo presoner. Una sentència reial donà la raó a Jaume.

Un fill d’aquest, Pere Lladró, heretaria la vall, però encara hagué de combatre per sostenir-la.

Un altre fill seu fou Lluís de Pallars (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1473 figurava entre els valencians que anaren amb l’infant Ferran, futur rei Catòlic, a alliberar Perpinyà del setge que hi posaren els francesos.

Pallars, comte de *

Deixa un comentari

Veure> Hug Roger III de Pallars (darrer comte de Pallars Sobirà, vers 1430-1508).

Palet, Fulgenci

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)

Frare teatí. El 1814 publicà un pamflet polèmic que l’oposava als escrits del pare Strauch.

Palerm i Vich, Àngel

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 11 setembre 1917 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1980)

Antropòleg. Prengué part a la guerra civil, finalitzada la qual s’exilià a Mèxic, on estudià història i antropologia cultural. Resident des del 1952 als EUA, treballà en l’Organització dels Estats Americans i arribà a ésser secretari de la Unió Panamericana. Realitzà treballs de camp a Guatemala, Perú, Israel i, sobretot, a Mèxic.

Les seves obres més importants són: The Irrigation Civilizations (1954), Studies in Human Ecologs (1957), totes dues en col·laboració, Planificación regional (1965), Teoría etnológica (1967), Agricultura y sociedad en Mesoamérica (1972), Historia de la etnología (en tres volums, 1974-77) i Antropología y marxismo (1980).