(Alzira, Ribera Alta, 8 juliol 1832 – l’Alcúdia, Ribera Alta, 10 gener 1908)
Polític. Republicà, participà activament en la revolució de setembre de 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella.
La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia de Carlet i (1871) diputat provincial. Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts.
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1861)
Poeta i polític. Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850.
Deixà manuscrites poesies en castellà i català i publicà S’Hermità pelegrí o camins de sa providència (1850), poema de 201 estrofes.
(País Valencià, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Aquest nom deriva del fet que l’obra més important entre les que li són atribuïdes porta l’escut de la família Perea (1491). És creuen obra seva les taules de Sant Llàtzer, Santa Maria i Santa Magdalena i la de la Visitació.
En aquestes obres és palesa la influència del Renaixement, bé que encara amb clares pervivències flamenques.
Veure> Pasqual, Pere (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1227-1300).
Veure> Ramon Berenguer IV de Provença (comte de Provença i de Cerdanya, 1158-81).
(Catalunya, segle XI – 1127)
Veure> Pere Udalard de Bas (primer vescomte de Bas).
Arnau de Perapertusa (Rosselló, segle XIV – després 1354) Falconer, munter i coper del rei Pere III el Cerimoniós i veguer de Cerdanya.
Hugueta de Perapertusa (Catalunya, segle XIV) Baronessa de Corbera del Castell. Filla de Pere de Perapertusa. Heretà la baronia dels seus pares i l’aportà al seu marit Francesc de Sagarriga i llurs descendents.
Pere I de Perapertusa (Llenguadoc, segle X – segle XI) Noble. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Seguer I. Fou pare de Ramon I i de Berenguer I de Perapertusa.
Pere de Perapertusa (Rosselló, segle XIV) Fill de Berenguer de Perapertusa i d’Esclarmunda de Santjoan, i germà de Berenguer d’Hortafà. El 1355 es casà amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera del Castell, que heretà llur filla Hugueta de Perapertusa.
Ramon I de Perapertusa (Llenguadoc, segle XI) Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Berenguer I, junt amb el qual, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac.
Seguer I de Perapertusa (Llenguadoc, segle X – segle XI) Senyor del castell de Perapertusa. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Pere I. El 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú.
Seguer de Perapertusa (Rosselló, segle XIV – segle XV) Noble. Era casat (1412) amb Anna de Parestortes, senyoria que passà, per enllaç d’una néta seva, als Oms.
Guillem de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XIII) Noble. Membre del llinatge homònim. Juntament amb un Seguer de Perapertusa, el 1242 hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei, fugint dels croats antialbigesos.
Guillem de Perapertusa (Rosselló, segle XIV – vers 1426) Baró de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac. Pertanyia a la línia dels barons de Rebollet. Adoptà el partit de Pere III de Catalunya contra el seu sobirà Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills, Amell i Bernat Berenguer de Perapertusa, passaren a Sicília.
Guillem de Perapertusa (Sicília, Itàlia, segle XV) Baró de Rebollet i de Favara. Fill de Bernat Berenguer de Perapertusa i d’Ilaria de Ventimiglia. Romangué a Sicília, on llurs descendents -cognomenats indistintament Perapertusa i Castellar- tindrien la baronia de Favara.
Berenguer I de Perapertusa (Rosselló ?, segle XI) Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Ramon I, amb el qual, el 1073, signà l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac. Fou avi de Berenguer II de Perapertusa.
Berenguer II de Perapertusa (França, segle XII) Nét de l’anterior. El 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan. Fou el pare del següent.
Berenguer III de Perapertusa (França, segle XII – després 1193) Fill i hereu de l’anterior. Es casà amb Comdors. A la seva mort es trencà el fil genealògic.
Berenguer de Perapertusa (França, segle XIII – Rosselló, 1309) Noble. S’establí al Rosselló, on es casà (abans del 1276) amb Clemència d’Ortafà, òlim de Durban, senyora de la baronia d’Ortafà. Tingueren per fill Berenguer de Perapertusa.
Berenguer de Perapertusa (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Noble. El 1313 era veguer de Cerdanya i de Baridà, i batlle de Puigcerdà. Aquest, o l’homònim, era lloctinent del jove rei Jaume III de Mallorca a Perpinyà, el 1328.
Berenguer de Perapertusa (Rosselló, segle XIV – 1360) Noble. Castellà d’Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.
Berenguer de Perapertusa (Rosselló, segle XIV) Abat de Santa Maria d’Arles (1350-61).
Amell de Perapertusa (Rosselló, segle XIV) Noble. El 1344 era mestre dels ports del Rosselló. Es casà amb la pubilla Francesca Albert. Llurs descendents foren, segons sembla, senyors de Castellrosselló.
Amell de Perapertusa (Rosselló, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV) Fill de Guillem de Perapertusa i germà de Bernat Berenguer. Passà a Sicília on rebé la baronia de Favara, que passaria al seu germà.
