(Palma de Mallorca, vers 1725 – oceà Pacífic, prop de Monterrey, Mèxic, 1775)
Navegant. Viatjà a les Filipines, a la Xina i per les costes americanes del Pacífic. El 1769 col·laborà en l’expedició al nort de Califòrnia de Gaspar de Portolà, i arribà a Alaska.
El 1774 descobrí la badia i l’illa de Nootka, on deixà una guarnició manada pel català Pere Alberni. Quan tornava del segon viatge a aquesta illa (1775), morí d’escorbut.
(Alcoi, Alcoià, 1789 – 1865)
Escultor. Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil. Treballà al tabernacle de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi, on col·laborà amb el seu germà Francesc.
Hom li atribueix, en col·laboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini (Alcoi, Santa Maria). Era autor de la Santa Filomena del convent d’agustins (destruïda el 1936) i el Senyor lligat a la columna, per a l’església dels Desemparats, també destruïda.
(Aiora, Vall de Cofrents, 1408 – València, 3 agost 1490)
Eclesiàstic i teòleg. Professà al convent augustinià de València (1436) i fou elegit provincial de l’orde i prior de València el 1455. Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479.
El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d’aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s’encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena. Ferran II el Catòlic el nomenà inquisidor general del Regne de València.
És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d’un tractat apologètic contra els jueus, que foren editats entre el 1484 i el 1486 i algun reeditat a París el 1512.
Morí amb fama de santedat. El 1550 Tomàs de Villanueva li féu construir un sepulcre a l’església del convent de Sant Agustí de València i el 1610 Juan de Ribera autoritzà el seu procés de beatificació.
Veure> Eiximèn Peres d’Arenós (magnat valencià del segle XIII).
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Músic. Fou l’autor de l’arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l’entrada de Ferran I d’Antequera a València.
(Gandia, Safor, segle XVII)
Escriptor i cavaller. És autor de la crònica Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y Muela de Cortes (1635).
(Gandia, Safor, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Estudià filosofia a la Universitat de Gandia i dret a la de València. Fou tinent d’algutzir major de la inquisició i comptador dels ducs de Gandia.
Amic de Joan Francesc de Masdéu i de Montero, amb qui sostingué una continuada correspondència, i de qui traduí i publicà algunes obres polítiques antifranceses: Discurso sobre las pretensiones de la Francia, la libertad y la igualdad (1818), escriví una defensa de la seva biografia del beat Josep Oriol i publicà unes Cartes antimonàrquiques (1814) amb un llarg pròleg que Masdéu havia escrit el 1798.
(València, segle XV – després 1515)
Poeta. Notari, exercí diversos oficis: conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del col·legi, guardià del vi (1490), procurador de miserables (1512).
Participà en la justa poètica valenciana del 1474 (Obres e trobes) amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català.
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – Madrid ?, 1828)
Escriptor polític. Es graduà en teologia a València i després passà a la cort.
Publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido (1789), Cathechismus Romanus (1798), El censor de la historia de España (1802), El Anti-Quijote (1805), una Descripción de las dos batallas del Bruch i un Elogio de los ampurdaneses, publicats a Manresa el 1809.
(València, segle XV)
Prosista. El seu nom figura a la llista de poetes que van prendre part al certamen celebrat a València l’any 1474 en honor de la Concepció de la Verge, que donà lloc a la impressió de les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria.
A ell és deguda l’obra hagiogràfica Vida de la Sacratíssima Verge Maria, coneguda posteriorment amb el nom de Verge de la Verge Maria, així com la traducció de la Imitació de Crist, que dedica a Isabel de Villena. Traduí del llatí una vida de sant Vicent Ferrer.
