(València, 19 novembre 1872 – 1934)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1898.
Els seus edificis acusen la influència del neogoticisme català i tenen molt de l’ornamentació vegetal i naturalista en general del moviment modernista (Hospital de Fontilles, Escoles Salesianes).
Fou arquitecte municipal de València des del 1900 i arquitecte diocesà des del 1917.
(València ?, segle XV)
Pintor. Documentat entre el 1404 i el 1451. Col·laborà amb Marçal de Sax i Guerau Gener. Es conserven nombroses mostres de la seva producció en col·leccions i museus de l’estranger.
La seva obra mestra és el retaule de Santa Úrsula, Sant Martí i Sant Antoni (1440), procedent de la cartoixa de Portaceli, que fou encarregat per Úrsula i Berenguer Martí de Torres.
(València, 11 desembre 1882 – 14 novembre 1960)
Autor teatral. Començà la seva carrera com a actor. El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment peces d’un acte.
Les més conegudes foren Terres maleïdes (1911), adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquits de tenda (1923), Més allà de la llei (1927), Rialles del voler (1928), localitzada durant les Germanies, La pesca de la ballena (1926), Cels de novençà, Per la fam d’heretar, Una ajuda, Voleu llum?, etc.
Destacà també com a autor de llibrets de falla (més de 60) i de miracles de Sant Vicent.
(València, 29 gener 1866 – 19 desembre 1944)
Pintor. Fou deixeble de Joan Peyró. Destacà en el retrat i en les natures mortes.
Té obres dels dos gèneres al Museu de Belles Arts de València.
(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, 1522)
Dirigent agermanat. Va adquirir molta influència a la Junta dels Tretze, i amb la seva demagògia aviat s’apoderà de la direcció del moviment.
Va vèncer el virrei, comte de Mèlito, a Biar, però fou mort a València.
(València, segle XIII)
Capitost d’una revolta ciutadana. El 1275 els menestrals feren unió entre ells i enderrocaren algunes cases de nobles; després, sortiren en ordre de guerra sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros.
El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà de Lleida al regne de València; l’ordre fou restablert, i perseguit per les tropes reials comandades pel fill natural del rei Pere Ferrandis d’Híxar, fugí a Castella.
Hom ha considerat la revolta com un precedent remot de la revolta de les Germanies el segle XVI.
(País Valencià, segle XVI)
Cap agermanat. El 1521 era cap dels d’Alzira. Defensà aquesta població, durant divuit dies, dels atacs de 8.000 reialistes. Aquests hagueren de retirar-se després de sofrir 2.000 baixes.
(València, vers 1365 – vers 1436)
(o Peres) Pintor gòtic. Documentat entre el 1401 i el 1436. Col·laborà amb Marçal de Sax. Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia (1416). El 1419 havia contractat el retaule de la capella de Sant Gregori de la seu de València i s’obligà a dibuixar les escenes de la vida del sant i les de Sant Bernat d’Alzira, i el 1420 contractà el retaule de la vida de Crist per a Xèrica.
Les seves principals obres conservades són el retaules de Pego, el de la Mare de Déu de la Llet (Museu de València) i el dels cavallers de Montesa (Museu Diocesà de València i Museo del Prado de Madrid).
Se l’ha identificat amb el mestre de l’Olleria, autor del retaule del castell de Montesa, que passà al convent dominicà de l’Olleria.
El seu estil, derivat del de Miquel Alcanyís, entra dins el gòtic internacional, amb una clara accentuació italianitzant.
(s’Alqueria Blanca, Mallorca, 14 març 1916 – Palma de Mallorca, 10 setembre 1989)
Torero. Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excel·lent estil. Domingo Ortega li donà l’alternativa a València (17 març 1936) i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid (2 juliol 1936).
La guerra civil arruïna la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero.
(Alcoi, Alcoià, 1863 – Alacant, 1912)
Pintor. Deixeble predilecte de Llorenç Casabona i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912.
Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant -on residia des del 1885- i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant.
Entre les seves obres sobresurten Joves i flors d’ametller (ajuntament d’Alcoi), El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de cossis i gibrells, etc. Fou un pintor intimista i de gran sensibilitat.
