Arxiu de la categoria: Biografies

Perpinyà, Pere Joan -humanista-

(Elx, Baix Vinalopó, 1530 – París, França, 28 octubre 1566)

Humanista i jesuïta. Fou professor de retòrica als col·legis de l’orde a Lisboa, Coimbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió.

Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal (1555) i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma (1563) i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als col·legis de la Companyia. Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma.

Perpinyà, Fòrmit de

(Perpinyà, segle XIII)

Escriptor. Se n’ha conservat una sola composició, que és una cançó amorosa de qualitat remarcable. Hom creu que era joglar.

Perpiñan i Artíguez, Josep

(Sogorb, Alt Palància, 24 gener 1863 – 1 abril 1928)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral. Compongué música sacra.

Escriví l’estudi Cronología de los maestros de capilla i organistas de la catedral de Segorbe.

Perpiñan, Vicent

(Sogorb, Alt Palància, 1884 – País Valencià, segle XX)

Compositor. Fou mestre de capella a Oriola. Destacà com a organista. És autor d’obres de música sacra.

Pérotin, Yves

(Bordeus, França, 15 juliol 1922 – Perpinyà, 2 març 1981)

Historiador i arxiver. Després d’una carrera brillantíssima al servei de l’Organització de les Nacions Unides, es retirà a Perpinyà, com a sots-director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.

Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire (1978), breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’estat francès.

Ha publicat, entre altres, llibres de literatura en francès i ha estat redactor de la Guide des Archives de la Societé des Nations (1967-77).

Peris i Valero, Josep

(València, 1821 – 1877)

Polític i periodista. A divuit anys formà part de la direcció del diari progressista “La Tribuna” i fundà el diari “El Justicia”.

Derrocada Isabel II de Borbó (1868), va presidir la Junta revolucionària de València, d’on va ésser governador civil; també va ésser diputat a corts.

Peris i Segarra, Miquel

(Castelló de la Plana, Plana Alta, 5 octubre 1917 – 31 desembre 1987)

Poeta. Inicià tardanament la seva carrera literària i el primer llibre seu fou publicat el 1967 (Aiguamoll i senill). Obtingué diversos premis a diferents Jocs Florals, alguns dels quals publicà en edicions privades.

L’any 1981 la Societat Castellonenca de Cultura publicà la seva Obra Completa, llibre que inclou poemes i contes escrits entre 1965 i 1980.

Peris i Pasqual, Vicent

(València, segle XVIII – 1786)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia (1749) i de teologia (1764). Tingué gran fama com a orador sagrat. Publicà diversos sermons.

Peris i Móra, Tomàs

(València, 1862 – 13 febrer 1929)

Periodista. Fou redactor en cap d'”El Pueblo” i director d’“El Mercantil Valenciano”. Hi mostrà el seu ideari republicà i federalista.

Escriví un Estudio sobre las Cruzadas i alguns opuscles sobre les guerres civils d’Espanya.

Peris i Fuentes, Manuel

(Borriana, Plana Baixa, 15 octubre 1857 – 7 gener 1932)

Escriptor i polític. Llicenciat en dret, col·laborà a “El Universo”, de Madrid.

A Borriana fou alcalde i contribuí en l’organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural.

Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià (1928), prou ric. Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes.