(Illes Balears, segle XIV)
Pintor gòtic anònim. Autor d’una sèrie d’obres conservades incompletes a Mallorca. El seu art està relacionat amb Pere Niçard i Jaume Huguet, d’una banda, i amb l’italià Mantegna de l’altra.
Entre les obres més interessants que li han estat atribuïdes cal remarcar una predel·la dedicada a una santa màrtir no identificada i una altra amb escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.
(Palma de Mallorca, 22 juliol 1750 – 13 març 1823)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca.
Publicà nombroses obres de circumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot en castellà. Deixà inèdita una Historia del reino de Mallorca.
(Foix, Occitània, 1861 – Prada, Conflent, 1942)
Filòsof. Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al col·legi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps.
Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie, Aglaophamos, Kalliklés, Contes pour les métaphysiciens, La religion de l’Harmonie, La logique de l’amour, Les noergies créatrices, De la Nature des Êtres, La fin du sage, Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie, i la novel·la d’idees L’initiateur.
Antoni Prats (València, segle XVII – Albaida, Vall d’Albaida, 1706) Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres.
Berenguer de Prats * Veure> Berenguer Desprats (cavaller català del segle XIV).
Felicià Prats (València, segle XVI – segle XVII) Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XV) Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentey fundà a Palma de Mallorca (vers 1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487).
Francesc Prats (Illes Balears, segle XVI – 1614) Escriptor i menoret. Versificà en llengua catalana. Figurà entre els concurrents al certamen poètic de 1602 en honor de Ramon Llull.
Joan Prats (Marratxí, Mallorca, segle XVIII) Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.
Samuel Prats (Benicolet, Vall d’Albaida, 1883 – País Valencià, segle XX) Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d’un tractat de cant gregorià molt editat.
Forma errònia del nom de l’escriptor català Josep Melcior Prat i Solà (1781-1855).
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Destacà com a teòleg i llatinista. És autor de diversos escrits.
(Castelló de la Plana, 18 octubre 1929 – 29 novembre 2021)
Pintor. Amplià la seva formació a París. Ha efectuat una quinzena d’exposicions a Castelló de la Plana, València, Barcelona, Madrid i Alacant.
Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
(Vilafermosa, Alt Millars, 21 agost 1689 – València, 11 agost 1757)
Músic i compositor. Estudià amb Antoni T. Ortells a la seu de València i fou nomenat mestre de capella de l’església d’Algemesí. Del 1717 al 1728 ocupà el mateix càrrec a l’església de Santa Maria, de Castelló de la Plana, i, al cap d’un quant temps, fou mestre de capella d’aquesta ciutat.
La seva producció comprèn unes quatre-centes obres: misses, de vuit a dotze veus, amb acompanyament instrumental, misereres, motets i salms. És autor de nadales dins la tradició de l’escola valenciana, de l’Ópera al Patriarca San José, a cinc veus (1708), i de la composició Cantada a San Francisco de Asís (1718).
(València, segle XVII)
Escriptor. És autor d’obres narratives.
(València, 1879 – 1960)
Pintor. Era escenògraf i cartellista. El 1919 presentà a Madrid una bona exposició de paisatges pintats per a ventalls, que cridà molt l’atenció. Des d’aleshores es dedicà quasi totalment a aquesta especialitat.
