(Catalunya, 1681 – Guaiana, 1784)
Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1699. Fou ordenat el 1723.
Anà a les missions dels caputxins catalans de la Guaiana.
El 1733 organitzà i dirigí una expedició per l’Orinoco. Hi fundà diversos poblats.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Bernat de Santaeugènia.
Per haver mort el seu germà Ponç Guillem de Torroella, rebé del seu pare, probablement encara en vida d’aquest, la senyoria de Torroella de Montgrí.
Casada amb Guerau VI, vescomte de Cabrera, permutà al costat d’aquest la senyoria de Torroella per la de Vilademuls, que era dels Rocabertí.
Filla seva fou Marquesa de Cabrera, que es casà amb el comte Ponç V d’Empúries.
(Catalunya, 1577 – Mataró, Maresme, 1630)
Religiós caputxí. Ingressà a l’orde el 1616.
Abans de professar fou, durant catorze anys, catedràtic d’eloqüència a la Universitat de Barcelona.
A part d’alguns escrits de la seva època universitària, publicà el 1619 unes Cartes familiars i un Compendio del arte de retórica.
(Catalunya, segle XII)
Pintor romànic anònim.
Autor dels frescos de Santa Coloma, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Romà de les Bons i Anyós, a la vall d’Andorra.
El seu estil, encara que rústec, pertany al cercle del gran pintor conegut com a mestre d’Urgell.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. Serví Jaume II.
El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i signà l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.
El 1323, amb Arnau de Soler, mestre de Montesa, era curador de l’infant Jaume, fill gran del rei, que havia causat grans escàndols amb la seva conducta desordenada.
Veure> Filomena de Santa Coloma (monja mínima catalana, 1841-68).
Veure> Dalmau (III) de Queralt i de Codina (noble i lloctinent general de Catalunya, 1638-40).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. El 1390, arran de la invasió feta pel comte d’Armanyac al nord de Catalunya, durant el regnat de Joan I, actuà en defensa del país. Un germà seu caigué presoner en aquest conflicte.
Pel maig de 1409 anà a Sardenya amb l’expedició sortida de Barcelona a les ordres de Pere Torrelles. Participà a la campanya on fou obtinguda la gran victòria de Sanluri.
Pel desembre de 1409 tornà a Catalunya, on informà Martí l’Humà de la situació sarda.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Serví a Sicília. Destacà a les campanyes per dominar l’illa enfront dels rebels. Fou partidari de Bernat de Cabrera. Actuà com un dels caps principals de les forces armades que s’enfrontaven a les oposicions nobiliàries alçades contra Martí el Jove.
Tornà a Catalunya, prengué part a les turbulències sorgides durant l’interregne (1410-12). Aleshores actuava a les ordres del comte de Foix i vescomte de Castellbó per afavorir la candidatura reial de Lluís de Calàbria, tot provocant alguns desordres de caràcter coactiu.
Pel desembre de 1411 s’emparà per sorpresa del castell de Rosanes. Aquest fet mogué la Generalitat a alçar sometent per a foragitar-lo.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Autor dels retaules de Santa Bàrbara i de Sant Julià i Santa Basilissa, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya.
Es caracteritza per un efectiu modelat i una certa tendència a l’expressionisme.
Se’l relaciona amb l’escola gironina quatrecentista de pintura gòtica.
