Arxiu de la categoria: Biografies

Simó i Badia, Ramon

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1872)

Tipògraf i escriptor. Militant obrer, el 1854 fou representant dels impressors barcelonins en les negociacions amb les autoritats locals.

El 1855 anà a Madrid, on fundà “El Eco de la Clase Obrera” (agost 1855-febrer 1856). Participà en la petició adreçada a les corts demanant protecció local al dret d’associació obrera.

És autor de l’opuscle Memoria sobre el desacuerdo entredueños de taller y jornaleros (1855) i d’un Manual teórico-práctico de tipografía (1855).

Simó i Bach, Ricard

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 11 maig 1911 – 11 agost 1991)

Historiador i biògraf. D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili. Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes.

Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers (1984) i Sabadellencs morts en l’exili (1986). Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar.

El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt.

Simó i Andreu, Maria Antònia

1 Resposta

(Barcelona, 22 maig 1915 – 3 agost 2007)

Excursionista i escaladora. Fou una de les principals capdavanteres de l’alpinisme femení que atacà les grans dificultats de l’escalada acrobàtica a Catalunya (1940).

Ha participat activament en cursets i conferències, i conjuntament amb el seu marit, Agustí Jolis, ha publicat diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc).

Simó, Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1702)

Mestre d’obres. Des de l’any 1692 fins a la mort fou mestre de les obres de la catedral de Tortosa, on dirigí la construcció d’una part de la capella de la Cinta.

En ésser bandejat el seu successor Roc Xambó (1710), esdevingué mestre de la seu el seu fill:

Pau Simó (II) (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Arquitecte. Mestre de les obres de la seu tortosina (1710-18), dirigí la continuació de la capella de la Cinta i féu la porta de l’Olivera, el paviment de jaspi de la capella de la Cinta i el campanar de la seu.

Simó, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Escriptor i prelat. Era frare dominicà.

El 1351 figurava ja citat a les fallides negociacions per casar Joan, hereu del comtat d’Empúries, amb una filla del difunt Joan de Randazzo.

Després fou bisbe d’Ottana (Sardenya). El 1382 era bisbe auxiliar de Saragossa.

Traduí al català les històries de Justí.

Silvestre II -papa-

5 Respostes

(Belliac, França, vers 938 – Roma, Itàlia, 12 maig 1003)

(Gerbert d’Orlhac) Papa (999-1003). Es formà al monestir de Sant Girald d’Orlhac, on aprengué gramàtica.

El seu abat va confiar-lo al comte Borrell II de Barcelona, i aquest a Ató, bisbe de Vic, on cursà estudis de matemàtiques i adoptà la numeració aràbiga, que després ell va difondre a Europa.

El jove monjo va acompanyar el comte i el bisbe a Roma per gestionar davant el papa la independència eclesiàstica del país respecte al regne franc, mitjançant la creació d’un arquebisbat català a Vic.

El papa va concedir les butlles a canvi de deixar a les seves mans Gerbert, que inicià així una ràpida ascensió en la seva carrera intel·lectual, política i diplomàtica.

La seva elecció com a papa, afavorint la inclinació dels comtes catalans cap a Roma, contribuí a la debilitació del domini franc a Catalunya.

Sifre i Pérez, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 setembre 1926 – Montblanc, Conca de Barberà, 17 agost 2010)

Escriptor. És autor del recull poètic Una escala d’aqueixes de manobre, accèssit al premi Mn. Amadeu Oller 1966.

Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

Sieni de Barcelona, Ciril

Deixa un comentari

(Barcelona, 1730 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1748.

El 1772 fou enviat de missioner a Louisiana (Amèrica del Nord). Fou elegit bisbe de Ticàlia el 1784. En ésser desmembrada la diòcesi seria coadjutor de la de Sant Cristòfol a Cuba.

Sicart i Güell, Pau

Deixa un comentari

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 20 abril 1901 – l’Arboç, Baix Penedès, 13 juliol 1990)

Compositor. Fundà la Cobla Melodia.

Autor de més de trenta sardanes, entre les quals és destaquen La Giralda de l’Arboç, L’avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana, etc.

Vinculat a l’Arboç, hi ha dirigit corals i l’Esbart Sant Julià i hi exercí l’ensenyament.

Sicart, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Escrivà i secretari reial de Pere III el Cerimoniós.

Actuà especialment als actes per desposseir Jaume III de Mallorca; expedició reial a l’illa (1343), a la qual exercí funcions d’enllaç amb els prohoms mallorquins, i campanyes del Rosselló (1343-44). Llegí a l’església de Sant Joan de Perpinyà l’acta d’annexió del reialme de Mallorca.

Serví d’enllaç entre el monarca i el ja desposseït Jaume quan aquest era a Sant Vicent. En 1345 fou secretari de l’ambaixada tramesa a la cort papal d’Avinyó.