Arxiu de la categoria: Biografies

Vallgornera, Tomàs de

Deixa un comentari

(Girona o Olot ?, segle XVII – Saragossa, Aragó, 1675)

Frare dominicà. Sobresortí com a teòleg. El 1634 fou titulat mestre en teologia. Ensenyà la disciplina a la Universitat de Girona durant molts anys. Després seria lector de la Universitat de Perpinyà.

Exercí càrrecs dins l’orde, entre ells el de vicari general al Principat (1642) i el de provincial de Barcelona.

Publicà el tractat Mystica Theologia Divi Thomae, aparegut el 1662 i reeditat el 1665. N’hi ha dues reedicions modernes dirigides pel dominicà francès P. Berthier.

Vallgornera, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Potser era l’homònim que residia a Sicília en 1385-92 amb el títol de baró d’Asaro.

Durant l’interregne 1410-12 tingué, a Catalunya, qüestions litigioses amb el cavaller Manuel de Rajadell, les quals foren objecte d’esforços de pacificació realitzats pel Parlament català.

Fill seu fou Joan de Vallgornera  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué part a la guerra de Joan II lluitant a favor d’aquest. Abans passà un període de neutralitat i indecisió, i fins arribà per un moment a pronunciar-se per la Generalitat. Els seus béns rossellonesos foren confiscats pels francesos ocupants el 1464. El 1468 era un dels defensors de Girona contra les forces catalanes que acabaren per aconseguir la capitulació de la plaça. Vuit anys després, amb Joan Sarriera, manava les forces mobilitzades a l’Empordà contra la invasió francesa.

Vallgornera -llinatge-

5 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XX)

(o Vallguarnera, it: Valguarnera)  Llinatge de cavallers.

Prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).

La seva filiació autèntica comença amb Jaume (I) de Vallgornera (Catalunya, segle XIII – 1271)  Senyor inferior del castell de Vallgornera. Es casà amb Sibil·la de Vilallonga, senyora de Vilarnau d’Avall, al Rosselló. Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga.

Vallfogona, el Rector de *

Deixa un comentari

Nom popular amb el qual fou conegut el sacerdot i escriptor català Francesc Vicenç Garcia i Torres (1582-1623).

Vallet i Arnau, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juny 1883 – Madrid, 13 agost 1947)

Sacerdot. Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús (1907). Ordenat sacerdot (1920), inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis, on dedicaven cinc dies complets a l’oració i a la incidència del missatge cristià sobre les seves vides privades i responsabilitats socials (Obra d’Exercicis Parroquial).

Exercí una extraordinària influència a tot Catalunya, però, endut per la seva vocació, deixà la Companyia de Jesús (maig 1928) i trobà incardinació a la diòcesi de Salto (Uruguai). Protegit pel seu bisbe, el doctor Camacho, i pel de Barcelona, Josep Miralles, inicià la fundació d’una nova família religiosa: els cooperadors parroquials de Crist Rei.

Disposicions de la Santa Seu l’obligaren (juny 1929) a traslladar-se a l’Uruguai, on inicià una obra d’exercicis similar a la de Catalunya.

Establert a Valença del Delfinat gràcies al bisbe Pic, hi consolidà la seva fundació i estengué l’obra dels exercicis pel Delfinat i la Provença. L’any 1945, amb alguns companys seus, passà a Madrid, on morí mentre predicava uns exercicis.

Vallet, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, s XIV)

Militar. Fou algutzir del rei Pere III a les campanyes de Mallorca (1343) i del Rosselló (1343-44) per desposseir Jaume III.

Destacà especialment al setge d’Argelers. Retuda aquesta plaça, el monarca el nomenà adalil de les seves forces.

Vallespinosa i Salvat, Bonaventura

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 9 març 1899 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1987)

Metge i escriptor. S’establí molt aviat a Reus, on residí sempre. Participà en la gestió de la revista futurista “La Columna de Foc” (1918) i de la noucentista “Llaç” (1919).

Com a president de la secció de lletres del Centre de Lectura impulsà l’edició anual de l’Antologia de la Poesia Reusenca (1956-61).

Es dedicà a la traducció al català d’autors, especialment teatrals (Molière, Ionesco, Betti, Camus, Pavese).

Vallespinosa, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Frare cistercenc. Era doctor en teologia. Pertanyia a la comunitat de Poblet, on era arxiver.

És autor de l’obra Liber de receptio, tam ad sepulturam quam ad habitum (1615), on transcriví diversos documents de l’arxiu pobletà.

Vallespí i Pòlit, Joaquim

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 9 març 1885 – 5 gener 1961)

Compositor de sardanes.

És autor de les sardanes L’idil·li dels pardals, Engelosida, Cançó d’amor, Somni d’or, Les gorges de Montgrí, Enfilall de rialles i d’altres, que assoliren força popularitat.

Vallescà i Morros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1881 – 1947)

Escriptor. Després d’uns inicis com a pintor, se centrà en la crítica d’art i el periodisme.

Publicà monografies, com Santpere, l’home i l’artista (1931), Las calles de Barcelona desaparecidas (1945), Efemérides barcelonesas del siglo XIX (1946), i col·laborà en la redacció del Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, que dirigí J.F. Ràfols.