Arxiu de la categoria: Biografies

Vendrell i Gallostra, Francesca

(Barcelona, 1902 – 1994)

Historiadora. Muller de Josep M. Millàs i Vallicrosa. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921. Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma (1933).

Dedicada a la investigació històrica, ha publicat importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalano-aragonesa al segle XV a “Sefarad” i a altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I (En torno a la redacción del acta de Caspe, 1957; La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera, 1962-63).

El 1945 publicà una edició crítica d’El cancionero de palacio, i el 1956, en col·laboració amb Àngels Masià, Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell.

També és autora del capítol Los cancioneros del siglo XV, de la Historia general de las literaturas hispánicas, dirigida per G. Díaz-Plaja, i de l’obra Rentas reales de Aragón de la época de Fernando I (1412-1416) (1977).

Vendrell i Fontanillas, Santiago

(Barcelona, 12 novembre 1917 – 1997)

Escriptor.

En col·laboració amb Josep C. Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caire popular: El port de les boires (1954), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1955), Passaport per a l’eternitat (1957) i Melodia eterna (1960).

També ha publicat La família Reniu estiueja (1961).

Vendrell i Coutier, Emili

(Barcelona, 1924 – 1 febrer 1999)

Cantant de música popular principalment en català. Fill d’Emili Vendrell i Ibars.

Va enregistrar alguns discos entre el 1960 i el 1972 i també va actuar al teatre de varietats.

Ha escrit juntament amb Xavier Foz el llibre El meu pare, Emili Vendrell (1966).

Vendrell de Pedralbes i Estaper del Mas, Josep Francesc

(Barcelona, 23 febrer 1776 – Santiago de Compostela, Galícia, 21 desembre 1850)

Metge i filòsof. Fou catedràtic a la universitat de Santiago.

Publicà un Discurso acerca de la perfección vital del hombre sobre todos los seres de la Naturaleza.

Vendrell, Jaume

(Mataró, Maresme, segle XVII)

Escultor i arquitecte.

Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró (1628), on també féu el retaule de Sant Joan (1634-37).

Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró (1635).

Vendôme, duc de *

Veure> Lluís Josep de Borbó-Vendôme (noble i militar francès, 1654-1712).

Velten i Beucher, Carles Eduard

(Graach, Alemanya, 1852 – Barcelona, 1917)

Promotor d’invents. Fill del pintor alemany Johann Velten. S’establí el 1881 a Barcelona, on es casà (1882) i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia.

Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans: aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon (1900) d’Emili Berliner, de la marca His Master’s Voice, que suposava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació.

També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona.

Intervingué en la fundació de la societat esportiva Bitlla Club, de Barcelona.

Vélez, marquès de Los *

Veure> Pedro Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel (militar i lloctinent de Catalunya, 1602-47).

Vehils i Fuchs, Joaquim Maria

(Barcelona, 23 maig 1857 – 6 abril 1934)

Músic. Fou director d’orquestra i empresari del teatre del Liceu.

Exercí el càrrec de mestre concertador al Teatro Real de Madrid. Actuà també a Sud-amèrica.

De jove escriví diverses sarsueles.

Vehí i Bornell, Francesc

(Catalunya ?, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Era capità del primer batalló de voluntaris de Catalunya.

Amb el seu germà Josep s’incorporà al cos expedicionari del marquès de la Romana, destacat a Alemanya per lluitar a favor de Napoleó.

Amb la col·laboració del germà escriví una relació dels fets militars que visqué. El manuscrit es conserva a la Biblioteca-Museu Balaguer, de Vilanova.