Cala de la banda de ponent de la vila, bastant profunda.
Té platja concorreguda i urbanitzacions (Cala Vedella).
Cala de la banda de ponent de la vila, bastant profunda.
Té platja concorreguda i urbanitzacions (Cala Vedella).
Sector residencial (142 m alt), situat al sud-oest del cap municipal. Sorgí com a nucli d’estiueig a la darreria del segle XIX, entorn d’un hotel.
A més dels xalets habitats tot l’any, hi ha nombroses residències secundàries.
Canal de drenatge de l’horta de Gandia, que uneix el riu Bullent amb la mar.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el s XVIII, per l’emperador Carles III, a Jaume de Pinós (mort el 1754), conseller seu d’estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.
(Xèrica, Alt Palància, segle XVI – País Valencià, segle XVI)
Eclesiàstic. Destacà com a humanista.
Publicà unes Grammaticae linguae institutiones (1569). També és autor d’una Historia de la Leal, Real, Coronada Villa de Xérica y su antigüedad.
(València, 17 novembre 1804 – 1864)
Escriptor. Els seus Ensayos poéticos (1826) motivaren una controvèrsia important dins el romanticisme valencià. Pertangué a l’Acadèmia Apol·lo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia. Col·laborà a “El Fénix” i altres periòdics.
Publicà les novel·les Voyleano, o la exaltación de las pasiones (1827), Los terremotos de Orihuela (1829), Aventuras de un elegante (1832; de costums valencians), i les històriques La conquista de Valencia por el Cid (1831), Los expatriados (1834), Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia (1838) i La hija del Asia (1848). Conreà també el teatre i altres gèneres literaris.
(ant: vall de Baticielles) Coma de la vall de Benasc, que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets.
A la capçalera hi ha l’ivó de Vaticielles, l’ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa (que rep les aigües de l’aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó).
Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants.
(Perpinyà, 1831 – 1900)
Escriptor. És autor de Les origines chrétiennes du Roussillon: Notre-Dame dels Correchs (1890) i de diversos treballs apareguts a la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”.
(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 16 desembre 1910 – la Roca d’Albera, Rosselló, 18 maig 1994)
Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló.
Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79).
Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera.
Cala de la costa, al sud de cala Falcó.