(Alzira, Ribera Alta)

Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims, situat al fons de la frondosa vall de la Murta, (ant: vall de Miralles) tancada al sud per la serra de la Murta (368 m alt), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.

Al final del segle XIV s’hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i de Castellví, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo.

La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta i llenços de Francesc Ribalta, Bassano, Pedro Orrente, Paulus Brill, Luis de Morales, Andrea Del Sarto i Sebastiano Del Piombo.

Les conseqüències de la desamortització afectaren irreparablement aquesta gran riquesa artística. El 15 de novembre de 1820 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns foren desamortitzats. La vall, amb el monestir, fou adquirida pel comerciant d’Alzira Josep Guerola per 77.000 rals.

El 1823 la comunitat tornà al monestir, i li foren restituïts els béns. Però el 20 d’agost de 1835 fou exclaustrada definitivament. La biblioteca i la pinacoteca foren transportades al Temple de València i a l’Acadèmia de Sant Carles; Guerola recuperà la vall.

El monestir s’ha anat arruïnant progressivament.