Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Mus i López, Antoni

(Felanitx, Mallorca, 1926 – Manacor, Mallorca, 18 març 1982)

Escriptor. Amb un llenguatge àgil i popular, publicà obres de teatre: Els lleons (1975, premi Born de Ciutadella) i Por (1977, premi Ciutat de Palma); narracions: La lloriguera (1967, premi Ciutat de Manacor), Diàfora (1975), Les denúncies (1976), Vida i miracles de n’Aineta dels Matalassos (1977, premi Víctor Català) i Bubotes (1978), i novel·la: La senyora (1980, premi Sant Jordi 1979).

Aquesta darrera obra li valgué un considerable reconeixement popular.

Murtar, es -Eivissa-

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Vénda, a la capçalera de la vall de Sant Vicent de sa Cala.

Murtar, es -Menorca-

(Maó, Menorca)

Cala de la costa oriental de l’illa, al nord, a ponent del cap Neg. Hi ha una urbanització.

Murta, sèquia de la -Costera-

(Xàtiva, Costera)

Sèquia de l’horta, que pren l’aigua del riu d’Albaida, per l’esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida).

Murta, la -Ribera Alta-

(Alzira, Ribera Alta)

Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims, situat al fons de la frondosa vall de la Murta, (ant: vall de Miralles) tancada al sud per la serra de la Murta (368 m alt), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.

Al final del segle XIV s’hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i de Castellví, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo.

La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta i llenços de Francesc Ribalta, Bassano, Pedro Orrente, Paulus Brill, Luis de Morales, Andrea Del Sarto i Sebastiano Del Piombo.

Les conseqüències de la desamortització afectaren irreparablement aquesta gran riquesa artística. El 15 de novembre de 1820 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns foren desamortitzats. La vall, amb el monestir, fou adquirida pel comerciant d’Alzira Josep Guerola per 77.000 rals.

El 1823 la comunitat tornà al monestir, i li foren restituïts els béns. Però el 20 d’agost de 1835 fou exclaustrada definitivament. La biblioteca i la pinacoteca foren transportades al Temple de València i a l’Acadèmia de Sant Carles; Guerola recuperà la vall.

El monestir s’ha anat arruïnant progressivament.

Murta, cala -Mallorca-

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Cala de la península de Formentor, a ponent de la cala en Gossalba, damunt la badia de Pollença.

És dominada per la possessió de cala Murta, prop de la qual hi ha un monument a Costa i Llobera.

Murta, barranc de la -Marina Alta-

(Marina Alta)

Curs d’aigua de la comarca. Neix a la serra del castellet d’Aixa, vora l’antic castell d’Ocaive, i, després de passar per la vila de Pedreguer, desemboca a la mar dins el terme de Dénia, a llevant del Girona.

Murrano, coma de *

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Veure> coma de Morrano  (coma, coll i estanys).

Murillo i Tudurí, Andreu

(Maó, Menorca, 22 juny 1930 – 5 juny 2007)

Historiador i polític. Estudià magisteri i l’exercí des del 1969 com a mestre a l’Escola Graduada de Maó. L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona.

Ha participat activament en política, i ha estat un dels promotors del Partit Socialista de Menorca, del qual fou conseller en el Consell de Menorca i Consell General Interinsular des de les eleccions del 1979 fins al 1983. Ha estat secretari de l’Ateneu de Maó, i col·laborador de les revistes “Lluc” i “Randa”.

Entre les seves publicacions destaca La revolució menorquina de 1810 (1977).

Murillo i Rams, Tomàs

(València, 28 novembre 1890 – 1 març 1934)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Prengué lliçons de Pinazo i de Sorolla. Fou pensionat a Roma el 1912.

Sobresortí com a paisatgista.