Poble, a l’alta vall de Sant Feliu de la Múria o de Verí, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria (1.590 m alt), obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu.
Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans.
Mola (807 m alt) encinglerada que domina pel nord la vila, contrafort oriental dels ports de Morella.
Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d’un poblat de la cultura del bronze.
Caseria que centra la gran partida del camp de la Murada, situada al sector septentrional del terme, al sud de Barba-roja i de la serra de Crevillent.
La parròquia de Sant Josep, fundada el 1788 com a sufragània de la del Salvador d’Oriola, s’independitzà el 1952.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Illa (23 m alt) de poca extensió, prop del cap de Balansat.
Veure> Cala Murada (urbanització).
(Puçol, Horta, 1520 – València, 1610)
Ermità llec tingut per venerable. El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d’Altura (Alt Palància) i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita.
El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d’Aracristi. El patriarca Juan de Ribera se l’endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix portant vida retirada.
Fou enterrat a l’església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l’Antiga.
(València, vers 1515 – Salamanca, Castella, 1584)
(o Muñoz) Hebraista, astrònom i matemàtic. Hom ha especulat sobre un possible origen judeo-convers. Es graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40.
Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu (1563) i de matemàtiques (1567) de la Universitat. El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries.
Observà l’anomenat cometa del 1572, actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició relativa, que situà molt més enllà de la pretesa esfera de la Lluna i n’assenyalà les importants diferències amb els cometes típics. Inventà també el planisferi paral·lelogramàtic.
Publicà també Institutiones aritmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae (1566) i un Alphabeticum Hebraicum (1585).
Veure> Evarist Muñoz i Estarlich (pintor valencià, 1684-1737).
