Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Museu d’Art Modern de Ceret

2 Respostes

(Ceret, Vallespir, 1950 – )

Museu. Creat pel pintor Pierre Brune a partir d’un destacat fons d’obra d’artistes contemporanis, alguns dels quals havien fet estades a la vila.

Al desembre de 1993 hom inaugurà una remodelació total del museu a partir d’un ambiciós projecte de reestructuració arquitectònica i museogràfica, que comportà que tripliqués la seva superfície.

L’any 1995 patí una greu crisi fins a l’extrem de fer-ne perillar la continuïtat, però finalment recobrà la normalitat en repetir-se, al juliol de 1996, les eleccions municipals i retornar l’anterior alcalde.

Enllaç web: Museu d’Art Modern de Ceret

Museu d’Art Contemporani d’Alacant *

Deixa un comentari

Veure> Museu Municipal d’Alacant  (museu creat per l’ajuntament, 1975- ).

Museu d’Areny i Plandolit

Deixa un comentari

(Ordino, Andorra, 1985 – )

Casa museu, que els anys 1960 adquirí el Consell General de les Valls d’Andorra. Fou oberta al públic l’any 1985 com a museu nacional andorrà.

Es tracta d’una casa històrica, que data del 1633 i conserva les diferents estances i el mobiliari original, i testimonia els costums i les formes de vida d’una família benestant de les valls altes pirinenques.

En una de les dependències auxiliars de la casa hom instal·là un petit centre d’interpretació de l’antiga indústria del ferro.

Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó

4 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 1944 – )

Museu municipal. Creat a partir de la col·lecció de Camil Visedo i Moltó i ampliat amb peces procedents d’altres petits fons i d’excavacions posteriors.

Té sèries prehistòriques de la comarca i de les del voltant, del paleolític a l’edat del ferro. Destaca el lot de la Serreta, una de les col·leccions ibèriques més importants.

També disposa de sèries des dels romans fins a l’edat mitjana.

Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera

4 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1907 – )

(MAEF)  Museu. Creat amb els fons cedits a l’estat per la Societat Arqueològica Ebusitana. Consta de dues seccions: el Museu Arqueològic, instal·lat dalt Vila aprofitant les fortificacions del segle XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins, amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment.

La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels segles V al III aC.

Enllaç web: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera

Museu Arqueològic de Sagunt

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVIII – )

Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt. És de titularitat estatal i té la gestió transferida a la Generalitat Valenciana.

El primer museu fou fundat per Enric Pals i Navarro entre el 1787 i el 1792 per posar les inscripcions ibèriques i romanes de la ciutat. Ha sofert diversos trasllats.

Reuneix troballes arqueològiques saguntines des de l’eneolític fins a l’edat mitjana. La part més interessant són les col·leccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia.

Museu Arqueològic d’Alacant

3 Respostes

(Alacant, 1932 – )

(MARQ)  Museu de la diputació provincial. Inaugurat amb els fonts procedents de diverses excavacions i de la col·lecció de Josep Belda i Domínguez.

Conté materials de les comarques alacantines del neolític, l’eneolític, l’edat del bronze, ibèric i romà. Els lots més abundosos i més representatius corresponen a l’època ibèrica: necròpolis del Molar, poblat de l’Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpolis, l’Albufereta d’Alacant.

L’any 2000 fou traslladat a l’antic Hospital Provincial.

Museo Literario, El

Deixa un comentari

(València, 24 novembre 1863 – juliol 1866)

Setmanari. Publicat per Josep Rius, sobre temes científics, literaris i artístics. Dirigit per Jeroni Flores i López, hi col·laboraren diversos escriptors valencians. Era il·lustrat per Sa·lustià Asenjo, Muñoz i Bergon.

Edità treballs d’història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus.

Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 1875 – 1888)

Publicació quinzenal. Apareguda com a continuació de la “Revista Balear”; dirigida per Josep Lluís Pons i Gallarza, n’era secretari de redacció Mateu Obrador i Bennàssar.

Redactada en castellà, però amb nombroses col·laboracions en català, i volgudament allunyada de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura.

El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una “Biblioteca Balear”; posteriorment, aparegué de nou, del 1884 al 1888. Hi col·laboraren molts dels escriptors mallorquins del moment, especialment Josep M. Quadrado.

Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna (1866) i Reflexions gramaticals (1887), de Tomàs Forteza, i La judería en la capital de Mallorca en 1391, de J. M. Quadrado (1887).

Mus i Sanahuja, Abel

1 Resposta

(Borriana, Plana Baixa, 22 abril 1907 – Picanya, Horta, 23 gener 1983)

Violinista i compositor. Estudià primerament amb Francesc Tàrrega i després al Conservatori de París. A partir del 1932 visqué a Castelló de la Plana, on fundà i dirigí el Conservatori de Música.

Ha estat violí solista de l’Orquestra Municipal de València i de l’Orquestra del Liceu de Barcelona.

És autor d’una Suite, per a orquestra, Escenes d’infant, Cançó de bressol i Llegenda mora, entre d’altres obres, i d’un mètode per a l’estudi del violí.