(Campos, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1780)
Frare franciscà. Publicà uns Sermones varios i unes Notas y exposiciones para ilustrar la Santa Bíblia.
Orell, Guillem
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Oreis
Despoblat i antiga església (Sant Romà).
Ordino, ribera d’
(Andorra)
(o la Valira del Nord) Riu, afluent dretà de la Valira, que neix amb el nom de torrent de Fontblanca als estreps del puig de Siguer (2 520 m). Davalla en direcció est-sud-est fins a uns 1.940 m alt i adopta la direcció sud-oest, amb el nom de Rialb. A uns 1.460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció sud-sud-oest, i a uns 1.180 m alt rep la riera d’Ercs i s’orienta al sud-sud-est. L’aiguabarreig és a uns 1.040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes.
El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs: vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d’acord amb el règim (nivopluvial a la capçalera i pluvial aigües avall).
La conca coincideix aproximadament amb les parròquies d’Ordino (on desguassen les rieres de Tristaina i Llengonella per la dreta i de Sorteny, coma Obaga i Cegudet per l’esquerra) i de la Maçana (on rep per la dreta les rieres d’Ercs i de Muntaner i per l’esquerra les d’Anyós i de Padern) i la part nord-est del quart d’Andorra la Vella.
Les aigües són derivades per a regar prats i per al consum urbà d’Andorra la Vella.
Ordines, Pere
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Poeta. Escriví en català. En són ben conegudes algunes transcripcions de cançons populars i camperoles, que són útils per als estudis de folklore antic.
Ordines, Josep
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i religiós jesuïta. És autor de dues composicions satíriques i de poesies religioses presentades als concursos de l’època celebrats a València.
Ordinacions i Sumari dels Privilegis, Consuetuds i Bons Usos del Regne de Mallorca
(Illes Balears, 1663)
Recopilació jurídica feta per encàrrec dels jurats per Antoni Moll, notari, síndic i arxiver perpetu del regne de Mallorca, i impresa per Pere Guasp el 1663 amb llicència del capità general del regne, però sense aprovar-ne el contingut.
Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unis (1413), Berenguer Unis (1439) i Bernat Joan Pol. La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí (segle XVI).
Ordina
Veïnat. Era un antic vilar esmentat ja a la fi del segle IX.
Ordeig, farga d’ *
(les Masies de Voltregà, Osona)
Veure> la Farga d’Ordeig (fàbrica i antiga colònia industrial).
Ordeig *
(les Masies de Voltregà, Osona)
Veure> Sant Miquel d’Ordeig (poble).
Orchell i Ferrer, Francesc
(València, 1762 – vers 1825)
Filòleg. Doctorat en teologia i dret a la Universitat de València. Especialista en hebreu i grec, també estudià arameu, siríac i àrab. El 1788 fou nomenat catedràtic d’aquesta universitat i, posteriorment, el 1799, dels Estudios Reales de San Isidro de Madrid.
És considerat el creador de la teoria del triangle vocàlic o orchellià, segons la qual la vibració de l’aire s’efectua a la gorja, al paladar i als llavis. Fou divulgada pel seu deixeble, Antonio M. García Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea (1846-51).
