Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Oròspeda

(País Valencià)

Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant i que donà nom, a l’època visigòtica, a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola (Oriola) i que coincidí amb el regne de Tudmir.

Orós *

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Veure> Aurós  (antic llogaret).

Oropesa *

(Plana Alta)

Nom en castellà de la vila i municipi d’Orpesa.

Oronet, coll de l’

(Horta / Camp de Morvedre)

(o de la Vinya)  Pas (504 m alt) entre les valls del Palància i del barranc de Carraixet, per on passa la carretera de Burjassot a Torres Torres.

Oronella, L’

(València, 1888 – segle XIX)

Entitat fundada per Carmel Navarro i Llombart “Constantí Llombart” com a societat excursionista i possiblement com a alternativa a Lo Rat Penat. N’eren membres destacats polítics i intel·lectuals valencians.

El 1888 anuncià un butlletí amb el mateix nom, que no arribà a publicar-se. Tingué escassa vida.

Oro, El -Vall de Cofrents-

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

Llogaret i antic castell, al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d’El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.

Orliac, Antoni

(Perpinyà, 6 juny 1880 – 1958)

Escriptor en francès. Col·laborà, entre altres nombroses publicacions, a “Mercure de France” i dirigí “La Nervie”. Tingué un paper important entre els simbolistes, defensà l’art per l’art i exaltà l’egotisme.

És autor, entre altres, d’Hubert Ponscarme (1907), Évolution de la médaille au XIXe siècle (1907), Métabolisme (1921), L’évasion spirituelle (1921) i Véronèse (1939).

Orlandis i Rovira, Josep

(Palma de Mallorca, 29 abril 1918 – 24 desembre 2010)

Historiador. Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l’Opus Dei (1949), fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra.

Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media (1944), Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media (1950), El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda (1962), La Iglesia en la España visigótica y medieval (1976) i Hispania y Zaragoza en la antigüedad tardía (1984).

Publicà també altres llibres més generals, com ara Historia de la Iglesia: la Iglesia antigua y medieval (1998), Historia breve del cristianismo (1999) i Historia de Iglesia: iniciación teológica (2002) i altres de contingut més ideològic, com El derecho a la libertad escolar (1979), La vida cristiana en el siglo XXI (2001), La aventura de la vida eterna (2005) i La vida vista a los noventa años (2008).

L’any 2006 rebé el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

Orlandis i Despuig, Pere

(Palma de Mallorca, 9 juny 1864 – Salamanca, Castella, 12 novembre 1897)

Poeta. Germà de Ramon. De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament.

Escriví només onze poemes breus, d’una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies (1898) i reeditats el 1934.

Orla -Rosselló-

(Perpinyà, Rosselló)

Antic terme, que havia pertangut als templers (comanda d’Orla). El 1317 passà als hospitalers i es mantingué fins al segle XVIII, bé que agregada a la comanda de Cotlliure.