Caseria, al nord de la vila, als vessants de la serra del Carrascar de Parcent.
Parelles
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Parellades de Foix, les -Torrelles de Foix-
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Veïnat de masies, prop del riu de Foix.
Parellades, les -el Pla del Penedès-
(el Pla del Penedès, Alt Penedès)
Caseria a l’extrem oriental del municipi.
Pareis, torrent de
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, format per la unió dels torrents del gorg Blau i de Lluc, sota el puig de Cosconar. S’obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra.
Joaquim Mir, que hi visqué tot sol (vers 1901-1903), hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals.
Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca.
Paredó, el
(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Caseria, al nord-oest de la vila.
Paredes i Garcia, Francesc
(València, 28 maig 1881 – 23 desembre 1945)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on després seria acadèmic i professor.
Entre les seves obres hi ha el bust de Gonçal Salvà (Museu de Belles Arts de València) i monuments a València (al doctor Gómez Ferrer) i a Sueca (a les víctimes del motí del 1911).
Paredes, Joan de *
Nom habitual del compositor valencià Joan Bonet i de Paredes (1647-1710).
Pare Mulet, El
(València, 6 gener 1877 – 3 març 1877)
Setmanari. Fundat i dirigit per Carmel Navarro i Llombart. Publicà 9 números de 8 pàgines (amb numeració seguida) i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII de Borbó.
Fou substituït pel setmanari “El Bou Solt”, que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric. Els imprimia Josep Maria Blesa.
Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox -germans-
Fills de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull.
Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Quart marquès de la Casta. Successor del seu pare. Fou batlle general de València. Austriacista, fou fet gran d’Espanya pel rei-arxiduc Carles III el 1707, i morí sense fills de Maria Engràcia de Boixadors, per la qual cosa la succeí la seva germana.
Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Baronessa d’Alaquàs i de Bolbait. Succeí al seu germà com a cinquena comtessa de la Casta, i fou la darrera representant de la línia primogènita. Es casà amb José Antonio Fernández de Córdoba, comte de Priego. Foren pares de Francisca Javiera Fernández de Córdoba.
Pardo de la Casta i de Puixmarín -germans-
Eren fills de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos.
Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull (País Valencià, segle XVII – 1695) Fill primogènit i successor. Fou batlle general de València, governador d’Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Fou el pare de Joan i de Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox.
Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII – Cremona, Itàlia, 1688) Fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa. El seu besnét fou vuitè marquès de la Casta.
Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII) Fou muller de Gener (VI) Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües (llurs descendents heretaren el marquesat de la Casta).
Maria Manuela Pardo de la Casta i de Puixmarín (País Valencià, segle XVII) Es casà amb Josep de Cardona-Borja, príncep de Cardona.
