(Perpinyà, 21 març 1836 – 7 octubre 1898)
Naturalista. Germà de Justí. Juntament amb Carles Depéret i Albert Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà. Recollí quatre mil espècies de mol·luscs al departament dels Pirineus Orientals.
A Bages de Rosselló, Cornellà del Bèrcol, Vilamulaca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxí.
Pseudònim del sindicalista i polític català Josep Vidal i Riembau (1917-89).
Cala de la costa, al sud de la península d’Andratx, al nord del banc d’Eivissa.
Rodal, 2 km a l’oest de la ciutat.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1697 a Josep de Castanyeda i Ramírez de Zayas, cavaller de Sant Jaume i capità de cavalls.
Passà als Pasqual de Riquelme.
Antic lloc, actual raval de la vila. Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins al 1846, que fou unit a Mutxamel.
L’any 1808 hom hi féu un gran jardí.
Afluent esquerrà de l’Éssera, a la vall de Benasc, que neix al vessant occidental del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
(les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Masia i partida, a la zona muntanyosa del sud-oest de la vila.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del Palau Reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume. El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull.
El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat. Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida (morta el 1826), muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés.
El títol ha estat rehabilitat el 1970, amb la denominació de comtat de Penyalba de Valenzuela, per Enrique de Valenzuela y Elorz.
