Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Peris, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XIII)

Capitost d’una revolta ciutadana. El 1275 els menestrals feren unió entre ells i enderrocaren algunes cases de nobles; després, sortiren en ordre de guerra sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros.

El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà de Lleida al regne de València; l’ordre fou restablert, i perseguit per les tropes reials comandades pel fill natural del rei Pere Ferrandis d’Híxar, fugí a Castella.

Hom ha considerat la revolta com un precedent remot de la revolta de les Germanies el segle XVI.

Peris, Llorenç

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cap agermanat. El 1521 era cap dels d’Alzira. Defensà aquesta població, durant divuit dies, dels atacs de 8.000 reialistes. Aquests hagueren de retirar-se després de sofrir 2.000 baixes.

Peris, Antoni

1 Resposta

(València, vers 1365 – vers 1436)

(o Peres)  Pintor gòtic. Documentat entre el 1401 i el 1436. Col·laborà amb Marçal de Sax. Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia (1416). El 1419 havia contractat el retaule de la capella de Sant Gregori de la seu de València i s’obligà a dibuixar les escenes de la vida del sant i les de Sant Bernat d’Alzira, i el 1420 contractà el retaule de la vida de Crist per a Xèrica.

Les seves principals obres conservades són el retaules de Pego, el de la Mare de Déu de la Llet (Museu de València) i el dels cavallers de Montesa (Museu Diocesà de València i Museo del Prado de Madrid).

Se l’ha identificat amb el mestre de l’Olleria, autor del retaule del castell de Montesa, que passà al convent dominicà de l’Olleria.

El seu estil, derivat del de Miquel Alcanyís, entra dins el gòtic internacional, amb una clara accentuació italianitzant.

Periódico Correo de Valencia

Deixa un comentari

(València, 1797 – 1798)

Bisetmanari, publicat per l’impressor Miquel Esteve i Cervera.

Periòdic d’Andorra, El

Deixa un comentari

(les Escaldes-Engordany, Andorra, 3 febrer 1997 – )

Diari. Filial d’“El Periódico de Catalunya”, que manté les seves característiques de la capçalera original.

Perillós *

Deixa un comentari

(Òpol i Perellós, Rosselló)

Veure> Perellós (poble i antic municipi).

Pericàs i Ripoll, Jaume

Deixa un comentari

(s’Alqueria Blanca, Mallorca, 14 març 1916 – Palma de Mallorca, 10 setembre 1989)

Torero. Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excel·lent estil. Domingo Ortega li donà l’alternativa a València (17 març 1936) i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid (2 juliol 1936).

La guerra civil arruïna la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero.

Pericas i Ferrer, Llorenç

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1863 – Alacant, 1912)

Pintor. Deixeble predilecte de Llorenç Casabona i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912.

Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant -on residia des del 1885- i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant.

Entre les seves obres sobresurten Joves i flors d’ametller (ajuntament d’Alcoi), El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de cossis i gibrells, etc. Fou un pintor intimista i de gran sensibilitat.

Peric, puig

Deixa un comentari

(Angostrina i Volanova de les Escaldes, Alta Cerdanya / Formiguera, Capcir)

Cim (2.810 m alt) del massís del Carlit, entre els dos municipis, que separa la vall de Lladura de la capçalera de la Tet (on hi ha els estanys de puig Peric).

Pérez-Roy, Francesc

Deixa un comentari

(València ?, segle XVI – Cadis ?, Andalusia, segle XVII)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i canonge d’Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d’Elna el 1638.

Pel juny de 1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l’exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes. No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l’allotjament, deixés saquejar-la.

El 1641 fou transferit a la seu de Cadis.