Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Pies Fundacions, les

5 Respostes

(Baix Segura / Baix Vinalopó)

Sector, entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Luis Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25.000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13.000, i Felip V de Borbó, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja. El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena.

Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n’era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732.

Piera i Rubió, Josep

Deixa un comentari

(Beniopa, Safor, 30 maig 1947 – Gandia, Safor, 5 abril 2026)

Escriptor. Ha publicat novel·la –Rondalles del retorn (1978, premi Andròmina 1977), El cingle verd (1982)-, contes –El gran Guerau (1981)-, llibres de viatges i assaigs –Estiu grec (1985), Ací s’acaba tot (1993), El paradís de les paraules (1996, premi de la Crítica Serra d’Or) i Seduccions a Marràqueix (1996)-, i sobretot poesia –Renou (1976), Presoners d’un parèntesi (1978), Esborranys de la música (1980), El somriure de l’herba (1980, premi Carles Riba 1979), Brutícia (1982), Mel-o-drama (1981), Poemes de l’orient d’Al-Andalus (1983) i Maremar (1985).

Piera i Minguet, Honorat

Deixa un comentari

(València, 1795 – 1879)

Polític. Estudià lleis. Fou membre de la milícia nacional (1820). Afiliat (1833) al partit moderat, fou secretari de la diputació i diputat a corts (1846).

Piera, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. És autor d’escrits religiosos en llatí.

Picornell i Obispo, Joan Antoni

1 Resposta

(Madrid, 1782 – Palma de Mallorca, segle XIX)

Periodista. Fill de Joan Baptista Marià Picornell i Gomila. A tres anys el seu pare li féu passar un examen públic a la universitat de Salamanca.

El 1803 es traslladà a Mallorca, on en una polèmica defensà idees conservadores enfront de la filosofia liberal. El 1808 dirigí un cert temps el “Diario de Mallorca”.

Li han estat atribuïdes, erròniament, aventures revolucionàries del seu pare.

Picornell i Gomila, Joan Baptista Marià

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1759 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825)

Polític republicà. En contacte amb les idees revolucionàries franceses, dirigí a Madrid la conspiració de San Blas (1795), cosa que li valgué la condemna a cadena perpètua. A la Guaira, on va ésser traslladat, entrà en relació amb Gual i amb España, amb els quals va planejar una insurrecció que pretenia la independència de Veneçuela.

Descobert l’intent (1797), aconseguí de fugir i, en contacte amb britànics i francesos, va difondre per les Antilles la ideologia revolucionària. S’afegí a la insurrecció veneçolana del 1810 i aconseguí d’ésser intendent de policia de Caracas. Quan fracassà la revolució es traslladà als EUA i el 1815 fou indultat per Ferran VII de Borbó. Des del 1820 exercí la medicina a Cuba.

Fou el pare de Joan Antoni Picornell i Obispo.

Picornell i Femenies, Aurora

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 octubre 1912 – Porreres, Mallorca, 5 gener 1937)

Dirigent comunista. Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE.

Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934.

Fou empresonada pels feixistes el juliol de 1936 i després afusellada.

Picola, la

Deixa un comentari

(Santa Pola, Baix Vinalopó)

Assentament ibèric. És un petit nucli portuari situat al pla, de 3.350 m2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoïdal, proveïda de torres i precedida per un fossat.

L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec.

L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del segle IV aC.

Picó i Rius, Pere

Deixa un comentari

(València, 1767 – Xàtiva, Costera, 1819)

Escriptor. Es doctorà en teologia (1789) a Oriola, on fou vice-rector del Seminari de Nobles (1796-99). Traslladat a Xàtiva (1799), hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic (1806-12).

Escriví l’idil·li Los pescadores (1795), l’ègloga La tranquilidad (1798), Discurso sobre la educación (1804), alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos (1818). Traduí al castellà Introducción a la sabiduría (1791) de Joan Lluís Vives.

Picassent, baronia de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial donada el 1364, per Pere III el Cerimoniós, a Pere Boïl i Castellar, senyor de Boïl, Llombai, Catadau i Millars.

Passà als Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Arróspide i als Trénor.