(Rosselló)
Veure> Montesquiu d’Albera (poble i municipi).
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Fill o nét de l’homònim. El 1361 anà a Castella per assegurar amb Pere el Cruel, en nom de Pere III el Cerimoniós, els tractats de pau convinguts amb ell. El 1364 figurava entre els declarants al procés contra Bernat de Cabrera. Figurava al bàndol dels Centelles el 1373.
El 1380 era un dels convocats a l’assemblea que havia d’aplegar-se a Calataiud, i que després fou suspesa, per decidir quin dels papes del Cisma era el legítim.
(País Valencià, segle XVIII – )
Denominació actual del vescomtat de Xelva, que li fou donada des de la fi del segle XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa.
Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva.
(València, segle XVI – 1608)
Poeta en castellà. Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, baró de Bicorb i senyor de Quesa (Castellar). Membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València, amb el pseudònim de Tranquilidad, on presentà diverses composicions poètiques de circumstàncies. El 1603 es casà amb Anna de Peralta.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Li fou fidel durant els conflictes de la Unió.
El 1347 combaté contra els unionistes oposats al monarca, com a senyaler de Xàtiva, a la batalla lliurada prop de la ciutat i perduda pels reialistes. Vilanova sobrevisqué i se sumà a les forces que seguiren addictes a Pere III.
Antic barri morisc de la ciutat. El 1609 hi havia 350 famílies morisques.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Montant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon.
La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, prèvia facultat reial, per l’avi-cinquè del primer comte, Joan de Vallterra.
(Navarra, segle XV – ? , segle XVI)
Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català.
Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Veure> Vilanoveta (caseria i església).
(cast: Villanueva) Llogaret, antic cap del vescomtat de Xelva, situat al nord-oest del poble, damunt la serra que separa el municipi del de Sinarques.
