(Campanet, Mallorca, 1793 – Palma de Mallorca, 1862)
Frare mercenari. Tingué fama com a orador sagrat. És autor d’estudis històrics referents al seu orde.
Pons-Estel, Jaume
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Pons i Trainier, Simona *
Poetessa rossellonesa més coneguda pel pseudònim de Simona Gay (1898-1969)
Pons i Trainier, Josep Sebastià
(Illa, Rosselló, 5 novembre 1886 – 25 gener 1962)
Escriptor. Germà de la poetessa Simona Gay. Professor de la universitat de Tolosa, fou membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva poesia evolucionà des d’un ruralisme local fins a un universalisme, que té l’arrel en les essències del Rosselló (monuments, tarannà, paisatge), i un cert aire ombrívol i de desencís, i alhora d’atracció, davant la vida.
Els seus llibres de poemes són Rosa i xiprers (1911), El bon pedrís (1919), L’estel de l’escamot (1921), Canta perdiu (1925), L’aire i la fulla (1930), Cantinela (1937), Conversa (1950) i Cambra d’hivern (1966).
Peces de teatre popular, poètic o històric són La font de l’Albera (1922), Amor de pardal (1923) i El singlar (1928). També és autor de les proses poètiques Llibre de les set sivelles (1956) i de l’important estudi sobre La littérature catalane au Roussillon au XVIIº et au XVIIIº siècles (1929).
La llengua de Pons és una extraordinària fusió de formes dialectals amb el català literari. És considerat, dins un corrent simbolista que tanmateix aferra la realitat, el primer poeta de la Catalunya Nord.
Pons i Samper, Josep
(Elx, Baix Vinalopó, 1855 – Madrid, 1930)
Metge i escriptor. Residí a Madrid.
Publicà els volums poètics Flores marchitas (1884), Fibras que laten (1885), No hay corona sin espinas (1892), La razón cantada (1911), El país natal (1910), Pleamar (1924), la llegenda en prosa La caída de un coloso (1894) i el drama El bastardo (1918).
Pons i Pons, Damià
(Campanet, Mallorca, 22 octubre 1950 – )
Historiador de la literatura, crític i poeta. Llicenciat en filologia catalana, professor universitari i catedràtic d’institut.
Com a erudit ha publicat diversos treballs sobre cultura i societat a Mallorca a la fi del segle XIX i primer terç del XX. També ha exercit amb assiduïtat la crítica literària en la premsa i ha estat animador dels grups poètics joves mallorquins, sobretot en la primera meitat de la dècada del 1970. Ha escrit llibres de poesia.
El 1999 fou nomenat conseller d’educació i cultura del Govern de les Illes Balears.
Pons i Pastor, Antoni
(Palma de Mallorca, 1888 – 1976)
Historiador i eclesiàstic. Gran investigador de la història de Mallorca, pertanyia a l’Institut Històric de Provença i al CSIC. Col·laborà a “Hispania” i a d’altres revistes especialitzades.
Edità alguns textos històrics: el Menyspreu del món, de Francesc d’Olesa i Santmartí, les Constitucions e ordinacions del Regne de Mallorca (segles XII-XIV), el Dietari del doctor Joaquim Fiol (1782-88).
Publicà treballs històrics, com els Pregons del segle XVI a Mallorca, Dos estatuts del govern de Mallorca (1398-1440), Règim polític de Mallorca del segle XIV, Biografia de Pere d’Alcàntara Peña, Ordinacions gremials (segles XIV-XV), Los judíos del reino de Mallorca durante los sigles XIII y XIV (dos volums, 1957-60), el llibre de divulgació Historia de Mallorca (dos volums, 1963-65) i la novel·la Besllums (1951), on reconstrueix el llenguatge del segle XVI a Mallorca.
Pons i Marquès, Joan
(Sóller, Mallorca, 28 setembre 1894 – Palma de Mallorca, 3 gener 1971)
Escriptor i erudit. Fou un dels puntals del mallorquinisme literari, des d’un angle històric i d’erudició. Especialitzat en arxivística, publicà estudis sobre lletres catalanes -especialment sobre Joan Alcover i Costa i Llobera– i dirigí “La Veu de Mallorca” i “Almanac de les Lletres”.
Poeta classicitzant, deixà versos sense aplegar en volum i publicà, en canvi, els breus assaigs Ideari de Joan Alcover (1954) i Joan Estelrich en el record d’un contemporani (1966).
Pons i Marquès, Fèlix
(Palma de Mallorca, 16 febrer 1910 – 23 febrer 1970)
Advocat i polític. Membre del partit regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Palma durant la República. Advocat de prestigi i especialista en dret foral balear, fou degà del Col·legi d’Advocats de Balears en 1956-61.
Relacionat amb l’oposició demòcrata-cristiana al franquisme, participà en la reunió de Munic de 1962, després de la qual fou desterrat a les Canàries.
Fou el pare de Fèlix Pons i Irazazábal.
Pons i Irazazábal, Fèlix
(Palma de Mallorca, 14 setembre 1942 – 2 juliol 2010)
Advocat i polític. Fill de Fèlix Pons i Marquès.
Diputat pel PSOE des del 1977. Ministre d’Administració Territorial (juliol 1985 – juliol 1986) en el govern socialista de F. González, després fou president del congrés de diputats durant tres legislatures (1986-96); en cessar del càrrec es retirà de la vida política.
Pons i Forés, Carles
(Vilafranca, Ports, 27 novembre 1955 – València, 25 març 1999)
Actor. Treballà en teatre, cinema i televisió. En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata, que el consagrà com a actor, Terentius, Puja’t al carro, sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo, homenatge a Eduard Escalante.
En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez, dirigida per Berlanga. Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil.
És considerat l’introductor del teatre en l’ensenyament a Castelló de la Plana, tant a l’escola com a la universitat. Creà diverses companyies de teatre a Castelló, com la Xula Companyia de Comèdies.
