Barri del municipi, del qual és el nucli més important.
Situat prop del torrent Gros, al sud-oest del cap del municipi, sa Cabaneta, i a prop de Palma de Mallorca, ciutat de la qual ha esdevingut un barri industrial.
Barri del municipi, del qual és el nucli més important.
Situat prop del torrent Gros, al sud-oest del cap del municipi, sa Cabaneta, i a prop de Palma de Mallorca, ciutat de la qual ha esdevingut un barri industrial.
Poble, situat vora l’Isàvena, prop del pont que comunica Serradui amb la riba dreta del riu.
Raval, a la dreta de la Tet, que sorgí al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, al voltant del pont que condueix al nucli vell de Rià i de les foneries dels Alts Forns de Rià.
Veïnat, a la dreta del Tec, a l’aiguabarreig amb la riera de Vallera, que la carretera del Voló a Prats de Molló creua amb el pont de Reiners.
Antic lloc, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre Tragó de Noguera i Anadí.
Barri de la vila, a la vora del Tec, a l’indret de l’antic pont de Ceret (o del Diable), al llarg de la carretera a Prats de Molló. Hi ha l’estació de ferrocarril.
(Illes Balears, vers 1466 – València, 1545)
Eclesiàstic. Trinitari, el 1511 fou nomenat bisbe de Cluensa. Assistí el 1512 al Concili V del Laterà, on fou encarregat de redactar un nou breviari de l’orde: Breviarium (1519, 1528, 1537, 1545). Des del 1519 anà a Mallorca com a bisbe de gràcia.
El 1521 actuà com a intermediari entre els jurats de Palma i d’Alcúdia en plena guerra de les Germanies. El 1522, en absentar-se l’inquisidor de Mallorca Arnau Albertí, es féu càrrec interinament del tribunal. Intervingué de nou com a mitjancer entre els agermanats i les tropes reialistes desembarcades a l’illa.
(Perpinyà, 14 febrer 1912 – 23 desembre 1999)
Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.
Es dedicà al periodisme en el diari “Le Roussillon” i, amb Marcel Durliat, fundà la revista “Les Études Roussillonnaises” (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca.
Fou membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, i un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà (des del 1969). També fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres.
(Maó, Menorca, 1833 – segle XIX)
Escriptor. Col·laborà al “Correo de Menorca” i a l'”Eco de Menorca” i a altres publicacions de Madrid, Palma de Mallorca i Barcelona.
Traduí al castellà novel·les de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros (1857), Resumen histórico del canto (1858), Memoria sobre la Agricultura romana (1858), Educación de la mujer (1859) i La marquesa de Sévigné (1859).
Veure> Ignasi Vives i Ponseti (metge menorquí, 1914-2009).