(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Poeta. Només es coneix una composició de 323 versos que clou el conegut Lo procés de les olives sostingut entre Bernat Fenollar i Joan Moreno i que constitueix la part més reeixida de tota l’obra.
Despoblat, proper a Argençola i a Clariana, esmentat el segle XIV.
Veure> portarró d’Espot (port del Pirineu).
(Mosset / Noedes / Orbanyà, Conflent)
Contrafort (1.798 m alt) oriental del massís de Madres, termenal dels tres municipis.
(València, 1741 – 1812 ?)
Escultor. Deixeble d’Ignasi Vergara fins el 1763 i de l’Acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic emèrit el 1773 i també de San Fernando (1779). Fou tinent director honorari d’escultura (1781) i acadèmic conserge-taxador de Sant Carles (1787).
Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i col·laborà al retaule de la Mare de Déu del Lledó, a Castelló de la Plana.
Cala de la costa meridional de l’illa, al nord de cala Figuera. Hi fou venerada fins a mitjan segle XIX la Mare de Déu de Portals, que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d’una nau genovesa com a compliment d’una promesa feta en haver evitat un naufragi.
El propietari de la cova (i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià), el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d’un accés ni d’un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d’ésser bastit vers Palma de Mallorca, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866.
L’antiga cova i la cala Portals foren anomenades des d’aleshores Portals Vells; dins la cova, que conserva l’altar i diversos detalls decoratius esculpits damunt la paret, hi ha actualment una nova imatge de la Mare de Déu.
Urbanització, prop del límit amb el terme de Palma de Mallorca, situat a la costa.
Iniciada el 1932, al voltant de la cala de Portals Nous, on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals, fins aleshores venerada a la cova de Portals (cala Portals Vells).
Nom donat al convent de la Consolació de monges dominicanes, fundat el 1520.
Santuari (la Mare de Déu del Portal) de la vila.
(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)
Veure> serra de la Calderona (alineació muntanyosa).
