(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Cartoixa (Santa Maria de Portaceli, o Porta-Coeli). Fundada el 1272 per fra Francesc Andreu Albalat, situat al peu de la serra de la Calderona. La primitiva església era de pedra amb arcs apuntats i sostre de fusta. Tenia un gran pati amb arcades apuntades i cel·les al voltant.
El 1400 hi fou consagrat un nou temple en presència de Martí I l’Humà, que fou restaurat al segle XVII en estil neoclàssic amb profusió de marbres, jaspis i alabastres. A la façana, del 1775, hi ha imatges de la Mare de Déu de Portaceli, de Sant Joan Baptista i de Sant Bru, obra de J. Puchol.
S’hi conserven restes de tres claustres: el primer fou construït per Margarida de Lloria vers el 1325, el segon és renaixentista (segle XVI) i el seu terreny central fou utilitzat com a cementiri; el tercer fou dissenyat a mitjan segle XVII per Antoni Ortí.
L’any 1812 hi fou interromput el culte en ésser dissoltes les comunitats religioses per decret de Josep Bonaparte del 1809, que el mariscal Suchet féu acomplir. El 1825, i fins al 1835, en que l’orde fou suprimit, els monjos es tornaren a reunir.
A conseqüència de la desamortització, cap a l’any 1874 foren venuts els nombrosos béns de la cartoixa. A principis del segle XX fou sanatori antituberculós i restaurant. El 1944 s’hi va instal·lar de nou una comunitat de cartoixans.
